Els boscos de l’Amazones occidental i meridional es veuen greument afectats pels efectes del canvi climàtic. El canvi de règim de pluges i l’augment de les temperatures ha portat els arbres de les regions de Riu Branco i Nova Xavantina, al Brasil, al límit de la seva capacitat d’adaptació, segons un estudi en el que ha participat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). La situació pot provocar la mort de les espècies.
Maurizio Mencuccini, investigador del CREAF i coautor de l’estudi, detalla que malgrat són zones més adaptades a les condicions de sequera, la nova realitat augmenta el risc de mortalitat. Els boscos orientals, en canvi, tot i ser més vulnerables no estan en risc perquè el patró de pluges no ha variat.
L’estudi, liderat per la Universitat de Leeds, apunta que fins ara s’havien subestimat els efectes del canvi climàtic, justament perquè les recerques científiques s’havien concentrat històricament a la regió central i oriental, on els arbres estan menys exposats a la sequera. El canvi de pluviositat detectat en altres zones de l’Amazones, en canvi, revela que es redueix la capacitat dels boscos d’emmagatzemar carboni i eliminar CO₂ de l’atmosfera.
En aquest sentit, l’investigador del CREAF, Maurizio Mencuccini, apunta que tenint en compte que la selva amazònica conté entre el 10% i el 15% del total de carboni emmagatzemat per la vegetació a tot el món, “la seva mortalitat i bon estat de salut és vital en la lluita contra el canvi climàtic”.
L’estudi s’ha centrat en analitzar durant dos anys onze punts diferents de la selva, al Brasil, el Perú i Bolívia, on s’han analitzat dades de 540 arbres de 129 espècies. En total, a banda dels investigadors del CREAF, en aquest estudi han participat 80 científics d’arreu d’Europa i Sud-Amèrica.
La recerca posa en relleu que les masses arbòries de la regió de l’Amazones meridional resisteixen millor les embòlies. El problema és que han arribat al seu límit. Això es coneix gràcies a l’estudi de la circulació de l’aigua per dins dels troncs, les branques i les fulles, la base d’aquesta recerca.
Cada espècie té una resistència particular a la sequera, segons els conductes que té per transportar la saba des de les arrels a les fulles. Si els conductes i els porus que els connecten són grans, en èpoques de manca d’aigua els arbres estan més exposats a patir situacions similars a una embòlia humana.
Això passa perquè quan no hi ha prou aigua disponible en el sòl, l’evapotranspiració – mecanisme pel qual la humitat torna a l’atmosfera a través de les fulles – exerceix una pressió que genera bombolles d’aire dins dels canals de transport. Es tapen els conductes, la saba no circula i el teixit mor.
L’equip de recerca també alerta que la desforestació i l’agricultura i ramaderia intensives estan interrompent el procés d’evapotranspiració, essencial per formar els núvols de pluja. Hi ha menys arbres i els cultius que substitueixen als boscos, com ara la soja, no tenen la mateixa capacitat de refrescar i humitejar l’aire, l’ambient es resseca i disminueixen les precipitacions.
Això no només afecta l’Amazones. La humitat que evaporen des dels seus boscos viatja en forma de vapor a altres zones del planeta -es coneixen com a rius voladors-, on s’acumulen en forma de núvols. Si aquest cicle es talla, el patró de precipitacions a escala mundial està en risc.
