Els bombers de Girona pendents de judici per participar en la protesta a la plaça del Vi l’endemà de l’1-O han demanat l’amnistia. Les defenses han entrat l’escrit al Jutjat penal 1, que és on finalment ha anat a parar la causa després que els advocats es queixessin davant del deganat que portava massa temps aturada i que això causava “indefensió” als bombers. Els text sosté que el delicte d’abandonament del servei públic dels quals se’ls acusa “entra de ple en l’amnistia” perquè s’equipara a una desobediència, i sol·licita que se’ls apliqui la mesura de gràcia. A més, els advocats també recorden que està a punt d’esgotar-se el termini de dos mesos estipulat “de manera expressa” per la llei per resoldre les peticions d’amnistia.
L’endemà del referèndum, la plaça del Vi de Girona va viure una protesta multitudinària contra la violència policial de l’1-O. Hi van prendre part més de 4.000 persones i els grans protagonistes d’aquell dia van ser els Bombers, a qui la ciutadania va rebre amb aplaudiments per agrair que els haguessin protegit durant les càrregues policials.
L’origen de la causa va ser un atestat de la Guàrdia Civil denunciant que, poc després de dos quarts de dotze del matí del 2 d’octubre del 2017, un comboi dels Bombers va passar per davant la comandància d’Emili Grahit fent sonar les sirenes i proferint expressions de menyspreu cap a la benemèrita. Els bombers es dirigien cap a la plaça del Vi.
El jutjat d’instrucció 2 de Girona va obrir diligències per presumptes delictes de malversació de diners públics i abandonament del servei com a funcionari públic. Finalment, però, l’Audiència de Girona, atenent a un recurs de les defenses, va limitar la causa al segon delicte i va descartar que s’haguessin desviat fons públics.
Set anys després, els bombers encausats encara estan pendents de judici. Instrucció 2 va tancar la investigació i va enviar la causa a repartiment perquè un dels jutjats penals de Girona l’assumís i assenyalés data per a la vista. Entremig, l’11 de juny va entrar en vigor la llei d’amnistia que, segons assenyalen els advocats de la defensa, recull a l’article 10 que s’aplicarà de manera “preferent i urgent” i estableix “de manera expressa que les decisions s’adoptaran en el termini màxim de dos mesos”.
Les defenses es van trobar, però, que no hi havia jutjat on demanar l’amnistia perquè la causa estava en repartiment. Per això, a mitjans de juliol van elevar una queixa al deganat dels Jutjats de Girona reclamant que es resolgués la situació i advertint que això generava “indefensió” als bombers encausats.
Després d’això, la causa ja té jutjat i està en mans del penal 1 de Girona. Aquesta mateixa setmana, la defensa de dos dels bombers, encapçalada pels lletrats Albert Carreras i Agustí Carles, han entrat l’escrit al jutjat demanant l’aplicació de l’amnistia.
Equiparable a la desobediència
Els advocats argumenten que el delicte d’abandonament del servei públic és un dels supòsits inclosos dins la llei perquè és equiparable a un de desobediència: “No hi ha cap dubte que el pretès abandonament del servei públic que s’ha vingut imputant als nostres defensats no deixaria de ser una desobediència a una obligació legal de prestar aquest servei”. “Cosa que vol dir, que entra de ple en la definició que el legislador ha inclòs en la llei d’amnistia”, subratllen els advocats, dient que el redactat recull que la mesura de gràcia s’aplicarà “als actes de desobediència sigui quina sigui la seva naturalesa”.
La defensa sol·licita al jutjat que apliqui l’amnistia i acordi l’arxiu de la causa. A més, li mana la pressa al jutjat i reclama que resolgui la petició abans que expiri el termini de dos mesos, tot i que això és bastant improbable perquè precisament acaba aquest diumenge.
