La Unió Europea (UE) necessita un pressupost per als pròxims set anys, però el camí per aconseguir-lo no serà fàcil. Després de reunir-se amb els caps de govern, el president del Consell Europeu, Charles Michel, proposa que els comptes per al període 2021-2027 –els primers després del Brexit- suposin l’1,074% del PIB de la UE, una proposta només quatre centèsimes superior a la que havia fet la presidència finlandesa, que va indignar entre d’altres Espanya per les retallades en fons de cohesió i agrícoles. L’1,074% del PIB de la UE és el punt de partida en la cimera extraordinària d’aquest dijous en què els estats negociaran els comptes. Michel l’ha preparat com “la cimera final”, però pocs creuen que s’hi pugui assolir un acord definitiu.
En un context en què tots hi perdran pel forat de 10.000 milions d’euros anuals que deixa la sortida del Regne Unit, el punt de partida proposat pel president del Consell és ja inferior a l’actual -1,16% del PIB de la UE, sense el Regne Unit- i fa preveure una negociació difícil en què s’haurà de gestionar la insatisfacció.
La proposta de Michel està bastant en la línia de la de la presidència finlandesa: un pressupost de l’1,07% del PIB que tots els estats vam rebutjar. La proposta de la presidència finlandesa ja preveia retallades en les polítiques de cohesió i agrícoles, cosa que també recull la proposta de Michel. Concretament, el president del Consell proposa retallar en un 13,9% els fons en agricultura i en un 12,1% els de cohesió, les dues prioritats per a Espanya.
Els estats afronten dividits la negociació
La resposta a la proposta finlandesa va fer palès que els pressupostos han creat dos blocs. D’una banda, estan els anomenats ‘frugals’, dels quals formen part Països Baixos, Dinamarca, Àustria, Suècia i Alemanya, que defensen un pressupost que no suposi més d’un 1% del PIB de la UE. Aquests aposten per invertir en noves prioritats –investigació i recerca, innovació o seguretat i defensa- i no tant en polítiques tradicionals, com els fons agrícoles i de cohesió.
A l’altre extrem, hi ha els ‘amics de la cohesió’, que volen un pressupost ambiciós i que financi polítiques com les agrícoles i les de cohesió. Entre ells hi ha Espanya, Portugal, Xipre, la República Txeca, Estònia, Hongria, Malta, Polònia, Romania i Eslovàquia. Són més que els ‘frugals’, però menys influents.
“No esperem que als estats membres els agradi”, diuen fonts de la UE sobre la proposta del Consell. A banda de les retallades en cohesió i agricultura, els comptes de Michel aposten per un gran increment dels recursos destinats a fronteres, defensa i innovació. També piquen l’ullet a la Comissió amb finançament per a la transició ecològica.
La Comissió vol mantenir el pressupost
La proposta de Michel està lluny de ser la desitjada per Espanya, que defensa una posició més semblant a la de la Comissió Europea: aposta per una lleugera reducció pressupostària, passant d’un pressupost actual que suposa l’1,16% del PIB de la UE a un que sigui de l’1,11% del PIB. L’executiu liderat per Jean-Claude Juncker va defensar el 2018 aquesta xifra, que ja preveia retallades en fons agrícoles i disparar els recursos destinats a fronteres.
L’actual Comissió, liderada per Ursula von der Leyen, treballa amb les mateixes xifres que les de l’anterior executiu europeu. Amb tot, vol assegurar-se els recursos suficients per finançar les noves prioritats, com la lluita contra l’emergència climàtica. “Necessitem trobar l’equilibri adequat entre les noves prioritats i les antigues”, avisa Von der Leyen.
L’Eurocambra amenaça de vetar uns comptes austers
Mentre els estats intenten tancar un acord, l’Eurocambra mirarà de reüll la negociació que es farà en el marc de la cimera extraordinària. La cambra vol reivindicar-se i fer valer el seu pes en la decisió sobre comptes: ha de donar llum verda al pressupost i amenaça de vetar uns comptes austers com els proposats per Michel. De les tres institucions europees, el Parlament Europeu és la que aposta per un pressupost més ambiciós: un 1,3% del PIB de la UE.
A més, l’Eurocambra vol aprofitar el moment per negociar, paral·lelament al pressupost, l’augment de recursos propis de la UE per no dependre tant dels diners dels estats. “Prou de fer transferències dels pressupostos nacionals”, reivindica el president de l’Eurocambra.
Una negociació que divideix la UE
Amb cadascuna de les institucions europees defensant una posició diferent, no serà fàcil arribar a un acord pressupostari. Les posicions estan ara per ara molt allunyades, en part perquè fins ara no s’ha abordat amb fermesa la discussió. El debat sobre els pressupostos havia quedat a l’ombra de les negociacions per al Brexit, que han concentrat els esforços de Brussel·les i les cimeres entre els estats membres en els darrers anys.
Segons fonts diplomàtiques espanyoles, la voluntat és tancar aviat la negociació perquè, després del Brexit, seria positiu posar fi a una negociació que divideix el bloc. Amb tot, les mateixes fonts asseguren que serà complicat que hi hagi un acord aviat i que aquest es podria tancar a finals d’any. “De vegades no s’arriba a cap acord fins que no hi ha més remei”, apunten.
Ara, la Unió Europea dels 27 ha de decidir quin vol que sigui l’abast de l’acció europea en els pròxims set anys en una negociació que torna a posar a prova la unitat del club europeu i que amenaça de provocar un xoc amb l’Eurocambra.
