El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha defensat la “coherència” de convocar la segona plaça de major dels Mossos i ha dit que “té tot el sentit del món” perquè s’emmarca en el procés de creixement del cos i, per tant, del seu organigrama. Ha fet aquestes declaracions en una entrevista amb l’ACN en què ha recordat que la plaça “està prevista” en la Relació de Llocs de Treball de la policia catalana. També ha advocat per la feminització del cos i ha considerat que cal “corregir” les “discriminacions” que han fet que durant 40 anys només una de cada deu membres dels Mossos hagin estat dones. “És el moment de fer aquesta aposta”, ha indicat Elena que ha afirmat que en els darrers anys s’han incorporat al cos “més homes que mai”.
Joan Ignasi Elena ha emmarcat la convocatòria de la nova plaça de major en el procés d’expansió dels Mossos que va alineat amb l’horitzó d’arribar als 22.000 agents el 2030. Aquesta plaça correspon al màxim escalafó del cos i serà la segona d’aquest rang, ja que actualment Josep Lluís Trapero, antic cap, també té aquesta graduació.
El conseller ha insistit que “té tot el sentit del món” que després de convocar més de 2.000 nous agents i fer promocions internes a tots els nivells, des de caporals fins a intendents o comissaris, ara es culmini el propòsit obrint aquest procediment. “Té tota la coherència que es faci un increment de comandaments en un cos que creix i que arribarà als 22.000 efectius”, ha comentat. Així mateix, ha recordat que aquesta plaça “ja estava prevista” en la Relació de Llocs de Treball dels Mossos, i ha remarcat que en ser una sola, no pot incloure una reserva per a dones com sí que succeeix en altres convocatòries.
Impugnació de la plaça
Aquest divendres, el comissari en cap del cos, Eduard Sallent, ha anunciat la seva intenció de presentar-se a aquest concurs en una entrevista al diari ‘El Periódico’. Paral·lelament, el sindicat USPAC de Mossos, el Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) i el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME-FEPOL) han interposat aquesta setmana recursos al jutjat contenciós administratiu contra la convocatòria d’aquesta vacant a través del sistema de lliure designació.
Han considerat que la plaça està “feta a mida” després d’una reestructuració del cos policial “que pretén dominar l’operativa des dels càrrecs polítics”. USPAC ha avisat que està previst que només s’hi presenti una única persona i SAP i SME han reclamat que s’imposi una mesura cautelaríssima que consisteixi en la suspensió de la convocatòria mentre no es resolgui la demanda presentada.
Per altra banda, USPAC també ha manifestat que la convocatòria és una “prova més que la denominada feminització del cos és només un gest de cara a la galeria, que perjudica greument les escales bàsiques i intermèdies, però que blinda la designació política de comissaris i grans”.
Corregir discriminacions històriques
La reserva de places per a dones és una mesura que també ha aixecat moltes crítiques per part d’aquest sindicat policial, que a finals de febrer va afirmar que la decisió havia fet que una vintena de dones haguessin passat per davant d’una vintena d’homes que tenien més mèrits per ser sergents. A parer d’USPAC, “si es vol incrementar el nombre de dones al cos s’han de fer veritables mesures de conciliació de la vida familiar i laboral perquè homes i dones no puguin ser destinats a l’altra punta de Catalunya quan aconsegueixin promocionar”.
Paral·lelament, SAP-FEPOL i SME-FEPOL, dos sindicats que van signar el Pla d’Igualtat i que inicialment van mostrar-se a favor de la reserva de places, també han manifestat el seu malestar. Han apuntat que la mesura ha provocat un “sentiment evident de greuge i fins i tot una estigmatització de les mosses que ascendeixen verticalment”.
Elena ha lamentat que s’estigui criticant aquesta mesura, ja que ha recordat que en els darrers tres anys s’han convocat 2.000 places de mosso i han entrat al cos “més homes que mai”. S’ha mostrat molt taxatiu i ha dit que “no és normal” que en cossos d’emergències com els dels Bombers, Mossos o Agents Rurals, només hi hagués un 2%, un 21% o un 13% de dones respectivament. “Quines discriminacions, algunes evidents i d’altres subtils, s’han produït en el model de societat que tenim perquè durant més de 40 anys només dues de cada deu mossos del país hagin estat dones, i en el cas dels Bombers, només dues de cada cent”, ha constatat.
Per tot plegat, ha considerat que “s’ha de corregir” aquesta situació “amb determinació, decisió i aplicant mesures de discriminació positiva”. “Aquesta reserva de places té això”, ha sentenciat.
