El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha afirmat aquest dilluns que el pressupost del 2023 és el que aposta d’una manera “més clara” per la seguretat pública “en tota la història de la Generalitat”. En comissió parlamentària per presentar el pressupost del seu departament, Elena ha destacat que els comptes permeten revertir “definitivament” les retallades.
A més, ha apuntat, suposen la despesa en inversió més alta dels darrers anys. Durant la compareixença, ha defensat que el pressupost permetrà continuar transformant el cos de Mossos en una policia “més feminitzada, propera i social” i enfortir el cos de Bombers i Agents Rurals.
Tot plegat, amb diverses convocatòries previstes enguany que faran créixer “de manera molt rellevant” els efectius als tres cossos. Elena ha recordat que el pressupost total del departament per al 2023 es preveu de 1.814 milions d’euros, és a dir, 214 milions d’euros més que el 2022, que era de 1.599 milions d’euros. Això suposa un creixement del 13% respecte l’any passat.
Un dels punts destacats exposats pel conseller són els recursos destinats a fer créixer els cossos de seguretat i emergències amb noves convocatòries d’accés aquest 2023. Concretament, dues al cos de Mossos (850 + 850), dues al cos de Bombers (240+230), 300 places de bombers voluntaris i 100 places al cos d’Agents Rurals. En total, una oferta a cobrir de 2.570 places en total, que s’ofertaran amb reserva de places per a dones.
A banda de la reserva de noves places i places de promoció per a dones, també es faran campanyes per fomentar la participació de dones, s’aprovaran mesures d’igualtat al cos d’Agents Rurals i de Bombers i s’adequaran els parcs amb perspectiva de gènere. També es farà una enquesta sobre igualtat de gènere al cos de Mossos.
A més, els diferents cossos de seguretat i emergències també es veuran beneficiats amb més recursos en materials o vehicles. Per exemple, es destinen recursos per a 1.100 nous vehicles per als Mossos (20 milions d’euros) o 169 per als Bombers i la renovació de l’uniforme policial, la renovació de la totalitat del vestuari del cos d’Agents Rurals i l’adquisició de roba tèrmica i nou equipament per al cos de Bombers. També es faran inversions en material com ara la compra de 400 dispositius personals de gravació per als agents policials i equips de respiració autònoma (ERA) per a bombers.
També es vol “consolidar” la “proximitat i la presència” al territori. En aquesta línia, Elena ha mencionat algunes de les actuacions destacables que es faran, com ara les noves comissaries de Mossos a la Jonquera i Torredembarra, en fase de construcció, i a la reforma de l’edifici base al districte de Sant Martí de Barcelona. S’hi destinaran 31 milions d’euros. Destaca també la nova comissaria a Mollerussa, que començarà les obres amb una partida de 8,4 milions d’euros. A més, es desplegaran les comissaries de proximitat a Manresa i Moià, i la nova Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) al centre de Barcelona.
Altres actuacions són les obres de reforma i ampliació dels parcs de Bombers de Terrassa i de Tarragona i la reforma del parc de Martorell, la construcció dels parcs de Bombers voluntaris a Seròs i a Gelida o les obres de reforma per a una nova base d’Agents Rurals a Tarragona. A més a més, pel que fa a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya on es formen aspirants als cossos de seguretat i emergències, el pressupost preveu invertir 10 dels 30 milions d’euros previstos en adequar i millorar les instal·lacions i equipaments. Es farà, per exemple, la rehabilitació integral del poliesportiu i es crearà un espai de pràctiques amb foc per a Bombers.
Pel que fa a Protecció Civil, entre les actuacions principals que recull el pressupost i que ha destacat Elena hi ha la posada en marxa, aquest febrer, d’un nou sistema d’alertes a telèfons mòbils en emergències greus, les subvencions per a ens locals afectats per risc químic, la instal·lació de 5 noves sirenes d’avís de risc químic o altres accions en el marc del PLASEQTA.
Pel que fa als organismes adscrits al departament, el Servei Català de Trànsit compta amb un pressupost de 169 milions d’euros, amb un increment del 28,7% respecte al 2022. Entre les inversions hi ha l’adquisició i instal·lació de radars per valor de gairebé sis milions d’euros i tres milions per a la gestió de la velocitat variable en vies alliberades de peatge i altres vies interurbanes mitjançant sistemes intel·ligents.
D’altra banda, es contempla la partida de prop d’un milió d’euros per a plans locals de seguretat viària de municipis i diputacions, convenis amb policies locals, compra de material i formació. A més, també s’inclou en aquest pressupost una inversió de més de mig milió destinat al nou servei INVICTES d’inclusió de les víctimes de trànsit ferides greus. “Hi havia un buit molt notable”, ha dit Elena.
Des de l’oposició la majoria dels grups parlamentaris han coincidit a destacar positivament els esforços per fer créixer els efectius de Mossos, Bombers i Agents Rurals que contempla el pressupost. “Compartim el creixement pressupostari, ens en sentim partícips”, ha dit el diputat Ramon Espadaler. Des de JxCat han celebrat també l’augment, però han parlat de “manca d’estratègia”. Vox ha considerat “molt important” augmentar els efectius policials en un context “d’inseguretat” però han criticat que “de res serveix si no tenen les eines adequades”. La CUP, per contra, s’ha mostrat crítica amb la previsió de noves places de Mossos perquè consideren que la ràtio policial ja és “molt elevada” i han demanat si hi haurà millores en l’àmbit de les dades obertes. “Tenim la voluntat d’unir més informació i ho farem ben aviat”, ha respost Elena.
En Comú Podem ha valorat positivament l’increment de recursos als diferents cossos operatius i l’aposta per la feminització si bé han posat sobre la taula “la problemàtica” dels bombers voluntaris i la necessitat de reforçar els espais de negociació amb els treballadors. Cs i el PP han valorat bé alguns aspectes del pressupost, però han assenyalat d’altres punts pels quals no hi estan d’acord mentre que ERC ha avalat els comptes que ha presentat el conseller de la seva formació.
