El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha admès que “es podia haver actuat més de pressa” en el cas del metge del Departament que hauria abusat de cinc mosses d’esquadra la tardor del 2019.
En una compareixença a la comissió d’Interior del Parlament, Elena ha explicat que des que va prendre possessió del càrrec el juny del 2021 s’ha intentat acompanyar emocionalment i jurídicament les víctimes, però ha reconegut que potser abans s’haurien d’haver pres altres mesures.
Crítiques per la lentitud i la manca de contundència
L’oposició, especialment PP i PSC, han retret als responsables d’Interior la falta de celeritat sobretot just després de la primera denúncia, i que no es prenguessin més mesures d’acompanyament a les víctimes i cautelars contra el metge.
La primera denúncia d’abusos sexuals d’una mossa cap a l’aleshores metge del departament es va presentar el febrer del 2020 i després d’aquella se’n van presentar més, fins a un total de cinc. La primera víctima va declinar activar el protocol, i fins al març del 2021 no es fa cap altra actuació, a banda de fer acompanyar el metge sempre d’una infermera.
Després de tenir coneixement del primer i únic cas en aquell moment, no va ser fins “el juliol del 2021 que el departament va oferir a la víctima assistència jurídica i atenció psicològica”, ha recordat el conseller, i el mes de novembre d’aquell any, un cop conegudes les diligències penals d’aquest primer cas, es va obrir un primer expedient disciplinari a l’agressor amb les primeres mesures cautelars; concretament, la prohibició de fer qualsevol visita a qualsevol pacient femenina.
Suspès de sou i feina
El febrer del 2022, una altra agent va presentar una segona denúncia per abús sexual per part del mateix metge, uns fets que es remuntaven també a l’any 2019. Davant d’aquests fets, i per la reiteració de casos, Elena ha recordat que “el mes de maig de 2022 es va fer efectiu un segon expedient disciplinari cap a l’agressor”, que va comportar la mesura cautelar de suspensió de sou i feina, la mesura més greu que es pot prendre des de l’àmbit administratiu i una mesura molt poc utilitzada fora dels Mossos d’Esquadra.
Aquell maig la bústia anònima del departament va rebre dues denúncies més. Al juny va arribar a la unitat d’igualtat la cinquena i última denúncia, es van acumular els casos i es va obrir un tercer expedient disciplinari.
Segons ha exposat el conseller, en aquest segon cas i en la resta de casos, s’ha ofert sempre l’atenció psicològica i la defensa jurídica a les víctimes. “Hem procurat que no se sentissin soles. I som conscients que el nivell d’acompanyament en aquests casos mai és suficient i, per tant, com a administració sempre, sempre tenim marge de millora”, ha reconegut.
Elena també ha recordat que el departament ha estat acusació particular en el primer cas denunciat, que ja va ser jutjat i pel qual el metge va ser condemnat a dos anys de presó, a una indemnització de 5.000 euros i a dos anys més de llibertat vigilada. La sentència publicada el passat mes de desembre considera que la Generalitat no és responsable civil subsidiària, “ja que en un primer moment ja es van prendre mesures cap al metge”, ha recordat el conseller
