La sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat presentar qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) pel judici al president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central sobre la presència de llaços grocs i pancartes a favor dels presos en els edificis públics durant la campanya electoral.
Ha rebutjat així la petició de la defensa de Torra. El TSJC considera que no és possible presentar recurs contra la decisió dictada ‘in voce’ pel president del tribunal, Jesús María Barrientos, de no admetre la presentació de la qüestió prejudicial, però afegeix que ho pot articular si recorre la sentència.
JxCat, ERC i CUP interpel·len Barrientos al Parlament per la situació dels presos polítics
D’altra banda, els diputats de JxCat, ERC i CUP a la Comissió de Justícia del Parlament han interpel·lat aquest dijous el president del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, per la situació dels presos polítics, la qual cosa el magistrat ha evitat valorar.
El diputat de la CUP Vidal Aragonès ha estat el primer a preguntar al president del TSJC pel fet que s’aixequés d’un acte al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab) el 23 de febrer del 2018 en escoltar que “cal denunciar l’existència de presos polítics”, expressió que el parlamentari ha repetit durant la compareixença de Barrientos per presentar la Memòria del TSJC de l’any 2018. “Ens agrada que avui no se’n vagi”, ha afegit el parlamentari, i li ha preguntat si anar-se’n de l’acte de l’Icab és compatible amb el codi ètic de la carrera judicial, i Barrientos ha al·legat que la seva presència al Parlament era per presentar la Memòria.
“Les conductes són les que són i hem de respondre cadascun davant la seva consciència primer”, ha respost el president del TSJC a Aragonès, que posteriorment ha insistit a Barrientos que havia de respondre d’acord amb l’article 59.2 del Reglament del Parlament i que no fer-ho suposava una actuació de presumpta desobediència. El diputat de JxCat Eusebi Campdepadrós també ha preguntat a Barrientos sobre informes d’entitats de drets humans sobre el judici al procés sobiranista, entre ells el d’Amnistia Internacional, i li ha plantejat la “mateixa preocupació” per la interpretació del delicte de sedició.
La vicepresidenta de la Comissió, Carmen de Rivera (Cs), ha interromput el diputat de JxCat perquè ha considerat que se n’anava de la temàtica de la compareixença -la presentació de la memòria-, i Campdepadrós ha assegurat que deixava inconclusa la intervenció i dues diputades del seu partit han marxat en senyal de protesta.
El diputat d’ERC Jordi Orobitg també ha criticat l’existència de “presos polítics”, ha recordat a Barrientos que dilluns va jutjar el president de la Generalitat, Quim Torra, i que en democràcia el Parlament és l’únic legitimat per nomenar presidents. També ha demanat que valorés l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i li ha reclamat empatia amb les persones que creuen que “estan processades per motius ideològics”.
Al final de la compareixença, Barrientos ha insistit que no podia respondre contingut que pugui comprometre la seva posició en l’exercici de la seva funció jurisdiccional, però sí que ha comentat que la intervenció de l’autonomia de Catalunya “no va afectar en absolut” el règim ordinari de l’activitat dels jutges i que les aportacions del Ministeri de Justícia van ser nul·les, en les seves paraules.
Entre els diputats republicans presents en la Comissió hi havia el també ex-numero dos d’Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, que està investigat pel TSJC per presumptes delictes de malversació, revelació de secrets i desobediència greu per la implicació en el procés sobiranista i l’organització de l’1-O.
