El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat la recusació de Jesús María Barrientos i Mercedes Armas que havia plantejat la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, en el seu judici per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) pel que fa a la presència de llaços grocs en edificis públics en període electoral. Rebutja que es puguin recusar perquè hagin participat en la fase d’admissió de la querella, però també descarta apartar Barrientos per les manifestacions prèvies que ell havia fet sobre els llaços grocs o en general sobre la situació de la política catalana. A parer del TSJC, no hi ha cap motiu per pensar que Barrientos ha perdut la imparcialitat o la neutralitat en el cas.
La defensa de Torra argumentava que Barrientos “s’ha posicionat sobre els presos polítics, sobre la suposada neutralitat dels espais públics, sobre els llaços grocs, sobre la resolució de la JEC i fins i tot sobre la ideologia i posicionament polític” del president de la Generalitat. “És difícil imaginar una major falta d’imparcialitat que la que concorre en el recusat”, conclou. En canvi, el TSJC considera que “cap dels comportaments públics” de Barrientos exposat en l’escrit inicial “revela una pèrdua d’imparcialitat objectiva o subjectiva per la seva part, sigui per raó d’exercir un interès en la causa o de professar una enemistat manifesta cap a l’acusat”.
Les consideracions que va fer el magistrat, continua, les va fer com a president del TSJC, representant del poder judicial a Catalunya, i en “exercici de la innegable llibertat d’expressió que li correspon, augmentada pel rol institucional inherent a aquest càrrec”. Les manifestacions de Barrientos, diu seguidament, “no poden ser llegides i valorades més que des d’una perspectiva institucional, sense interferència alguna en els processos en curs”. També resulta “intranscendent” que abandonés un acte perquè el president del Parlament, Roger Torrent, parlés de presos polítics. Fins i tot la postura sobre els llaços grocs “tampoc és reveladora d’una pèrdua d’imparcialitat objectiva vinculada a la relació del recusat amb l’objecte del procés”. “Res va indicar el president del TSJC sobre l’abast de la decisió de la JEC i menys encara sobre les conseqüències d’una hipotètica inobservància del mandat administratiu”, ha afegit.
Sobre l’altre motiu de recusació principal, el que fa referència a la participació de Barrientos i Armas en la fase d’admissió de la querella, el TSJC apunta que la interlocutòria no “revela la sospita o recel de pèrdua d’imparcialitat” que sosté la defensa, sinó que únicament comporta la comprovació que la querella compleix les exigències formals per ser admesa.
Arrimadas, Iceta, Albiol i Rabell, descartats com a testimonis en el judici contra membres de la Mesa del Parlament
D’altra banda, avui també s’ha conegut que els magistrats de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que jutjaran exmembres de la Mesa del Parlament i l’exdiputada Mireia Boya han inadmès definitivament la declaració com a testimonis dels presidents dels grups parlamentaris de Cs, PSC, Comuns i PP el 2017, Inés Arrimadas, Miquel Iceta, Xavier Garcia Albiol i Lluís Rabell, respectivament. La raó és que l’única part que els havia demanat, l’acusació popular exercida per Vox, no ha facilitat una adreça de contacte amb aquests polítics, com li va demanar el tribunal.
En una interlocutòria del passat 25 de setembre, els magistrats van admetre gairebé tots els testimonis sol·licitats per les parts, però va demanar a Vox que facilités els domicilis dels quatre polítics, ja que no els havia demanat ningú més. Ho havia de fer en tres dies. Com que no ho va fer, i com ja li havia advertit el tribunal, ara no s’admetran com a testimonis. La interlocutòria no es pot recórrer, i només es podrà formular protesta per un possible futur recurs de la sentència davant del Tribunal Suprem.
Els que sí que declararan com a testimonis seran els altres membres de la Mesa d’aquell moment, José María Espejo Saavedra i David Pérez, així com els lletrats Antoni Bayona, Xavier Muro, Pere Sol i Mercè Arderiu. També compareixeran els expresidents del Parlament Ernest Benach i Núria de Gispert. Així mateix, el tribunal ha acceptat que declarin com a testimonis els membres de la CUP Carles Riera, Eulàlia Reguant, Albert Botran i Gabriela Serra, així com Albano-Dante Fachin, Ferran Civit, Lluís Llach i Antoni Castellà.
El judici estava previst inicialment del 19 al 22 de novembre, però la coincidència amb altres causes per part d’alguns advocats, el farà posposar, encara que no se sap la nova data. Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet, Lluís Guinó i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya seran jutjats pel TSJC per desobediència, mentre que la causa contra Carme Forcadell per rebel·lió s’ha quedat al Tribunal Suprem.
