El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) comença a jutjar aquest divendres la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, per haver suposadament fraccionat contractes per afavorir un amic seu quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) del 2013 al 2017. La fiscalia li demana 6 anys de presó, 21 d’inhabilitació per a càrrec públic i 144.000 euros de multa per prevaricació continuada i falsedat en document públic amb l’agreujant de prevaler-se del seu càrrec. El processament de Borràs va provocar una forta tempesta política entre JxCat i ERC que va acabar el 28 de juliol amb el seu apartament del càrrec de presidenta de la cambra catalana a conseqüència del reglament parlamentari. Borràs ha anunciat un parèntesi en l’activitat pública mentre duri el judici, per tal de concentrar-se en demostrar la seva innocència, segons va fer públic ella mateixa.
Per a l’informàtic i amic de Borràs, Isaías Herrero, la fiscalia demana inicialment la mateixa pena de presó i d’inhabilitació, però la meitat de multa, i per al tercer acusat, empresari que hauria fet factures falses per permetre l’adjudicació fraudulenta, demana tres anys de presó, deu d’inhabilitació i 30.000 euros de multa. En els últims dies, però, la defensa d’Herrero ha negociat un acord amb la fiscalia per rebaixar la seva pena a canvi d’implicar directament Borràs. Herrero ja té una condemna per tràfic de drogues també pactada amb el ministeri públic.
Així les coses, la defensa de Laura Borràs ha presentat aquest dijous al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya un escrit per demanar que les altres dues defenses en el judici siguin considerades acusacions, en sospitar que han pactat amb la fiscalia. Gonzalo Boye ha reclamat ser l’última part que intervingui en el judici per si les altres defenses acaben acusant la seva clienta.
Durant la primera sessió, les parts plantejaran les seves qüestions prèvies, que poden anar des de la recusació de magistrats, la suspensió del judici, la nul·litat de la causa o de determinades proves, com els correus electrònics entre els acusats, o l’aportació de noves proves, entre altres. El tribunal tindrà una setmana per deliberar sobre aquestes qüestions i després decidirà. Les següents sessions seran del 20 al 23 de febrer, i del 27 de febrer a l’1 de març, sempre de matí i tarda. El 20 de febrer, segona sessió, està previst l’interrogatori dels acusats, tot i que Borràs ha demanat declarar en últim lloc, mentre que els dies 21 i 22 serà el torn de 13 testimonis vinculats al cas i 10 mossos d’Esquadra. El dia 23 declararan dos mossos i quatre guàrdies civils, a més de quatre testimonis més, entre els quals els exconsellers de Cultura Ferran Mascarell i Santi Vila.
El 27 de febrer declararan els pèrits de la Guàrdia Civil i dos pèrits privats, així com metges forenses i psiquiatres. Finalment, l’1 de març, serà el torn dels informes finals i l’últim torn de paraula dels acusats. Borràs ha demanat declarar al final del judici, però el tribunal ho valorarà quan hagi escoltat els arguments de les parts.
Per al primer dia de judici es preveu que càrrecs de JxCat i simpatitzants acompanyin Borràs fins a les portes del Palau de Justícia. No hi seran, però, Xavier Trias ni Artur Mas. Sí que hi haurà una representació de l’ANC i del Consell de la República. En canvi, ERC, la CUP i altres entitats independentistes com Òmnium Cultural i l’AMI no hi enviaran delegació. En el cas d’Òmnium sí que aniran membres de la junta.
L’advocat de Borràs, Gonzalo Boye, havia demanat recusar el president del TSJC, Jesús María Barrientos, com a president del tribunal jutjador, per la seva suposada falta d’imparcialitat, després que la presència de Barrientos hagi obligat a repetir el judici contra l’antiga Mesa del Parlament presidida per Roger Torrent. Però la sala civil i penal del TSJC ha rebutjat la recusació. El mateix Barrientos va negar cap motiu per ser recusat. La sala considera que les manifestacions públiques de Barrientos sobre el procés sobiranista les va fer com a representant del poder judicial a Catalunya, no com a magistrat que ha de jutjar un cas que no té vinculació directa amb la política. Tampoc veu motius de recusació pel fet que Barrientos hagi participat en moments previs de la instrucció del cas. En la seva interlocutòria, el TSJC diu que la suposada persecució política de la qual Borràs diu ser víctima haurà de ser al·legada durant el judici, i que això no té vinculació directa amb la feina jurisdiccional de Barrientos.
D’altra banda, el tribunal va admetre inicialment una pericial informàtica de la defensa de Borràs elaborada per Luis Enrique Hellín, abans Emilio Hellín, assassí d’ultradreta d’una jove basca l’any 1980, tot i que la fiscalia havia demanat apartar-lo. El tribunal es reserva el dret d’apartar-lo més endavant. La defensa d’Isaías H.F. ha proposat diverses pericials mèdiques i psiquiàtriques sobre el seu client, investigat per narcotràfic.
