El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) deixa el president d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, el president del Port, Lluís Salvador i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, a un pas del judici per l’organització del referèndum de l’1-O.
De moment, el tribunal admet la majoria de proves proposades per les parts, en rebutja d’altres per considerar-les de poc interès i demana l’aclariment de l’interès que tenen altres proves. Concretament, ha donat tres dies a la fiscalia, Vox i Jové perquè justifiquin l’interès dels nous testimonis proposats. Després, es fixarà data per la vista oral.
El tribunal ja ha rebutjat que testifiquin dos periodistes que havia demanat Jové, ja que no tenen coneixement directe dels fets, sinó que només els van investigar a posteriori. Dels testimonis proposats per Salvadó, se n’exclou un testimoni-pèrit que va ser nomenat director del programa d’implantació del model de política fiscal de la Generalitat el maig del 2022 i, per tant, el 2017 no tenia relació directa amb els fets.
Descarta analitzar si el mòbil de Jové estava infectat
De les proves pericials, el TSJC demana a la fiscalia que aporti amb temps suficient un informe del Ministeri d’Hisenda, que haurien de ratificar tres funcionàries, sobre els fons públics destinats a l’organització del referèndum. Per altra banda, rebutja una pericial demanada per Jové per determinar si el seu telèfon mòbil estava infectat amb Pegasus; el tribunal ho veu “impertinent i innecessari”.
Pel que fa a la prova documental, el tribunal descarta incloure documents i objectes intervinguts en els escorcolls del 20 de setembre del 2017, ja que “no incorporen una mínima descripció identificativa”. Tampoc no s’admeten diversos documents presentats per Jové perquè no ha justificat el seu interès per a la causa o perquè el tribunal els considera “irrellevants”.
A Salvadó se li rebutja l’aportació d’una entrevista del 2017 i una compareixença pública del mateix 2017 que no es van aportar durant la instrucció ni es justifica l’interès per al judici, així com dues proves documentals més pel mateix motiu. Tampoc s’admet la sol·licitud a una empresa perquè faci un certificat. A Garriga se li admeten gairebé totes les proves documentals.
Quan estiguin resoltes totes les incidències de proves, el lletrat de l’administració de justícia proposarà un calendari per celebrar el judici. Les defenses han demanat que els seus clients declarin els últims, però la sala decidirà el primer dia del judici després d’escoltar l’argumentació perquè les acusacions s’hi han oposat.
Repressió en ple debat per l’amnistia
La fiscalia demana set anys de presó per a Jové i 32 d’inhabilitació, sis anys i tres mesos de presó i 27 anys i tres mesos d’inhabilitació per a Salvadó i un any d’inhabilitació per a Garriga.
Al president del grup parlamentari d’ERC i al president del Port de Barcelona els acusa dels delictes de malversació agreujada, prevaricació i desobediència, mentre que a la consellera de Cultura li atribueix només aquest últim. Els reclama també multes que van des dels 18.000 euros de Garriga, els 24.000 de Salvadó i els 30.000 de Jové. A aquests dos últims, a més, els demana 754.920 euros en concepte d’indemnització a l’erari públic pel “perjudici patrimonial causat”.
