El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha arxivat la querella contra l’exconsellera de Salut i actual vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, per no vacunar de la covid abans els policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya.
No obstant això, deixa la porta oberta al fet que un jutjat ordinari de Barcelona continuï investigant el cas contra l’exdirector del CatSalut, Adrià Comella, o altres alts càrrecs no aforats. La fiscalia i sindicats policials els acusaven dels delictes de prevaricació, contra els drets dels treballadors i contra els drets fonamentals per no autoritzar la seva vacunació mentre ja ho feien els mossos d’esquadra i els policies locals entre febrer i abril del 2021.
En la seva interlocutòria, la sala civil i penal diu que “més enllà de la seva posició prevalent en l’estructura jeràrquica del Departament de Salut, no s’ha descrit cap actuació o omissió que sigui directament imputable” a Vergés en el procés de vacunació dels agents estatals entre febrer i abril del 2021.
El suposat retard en la vacunació dels agents de cossos estatal
El ministeri públic considera que entre finals de febrer i finals d’abril del 2021 la Generalitat va prioritzar la vacunació de mossos d’esquadra i policies locals per davant dels agents de cossos estatals destinats a Catalunya. De fet, el desembre passat la sala contenciosa-administrativa del TSJC ja va dictaminar que la Generalitat havia discriminat els cossos estatals.
Segons la fiscalia, la inactivitat o retard del Departament de Salut respecte a la vacunació dels cossos estatals va suposar una diferència de tracte “injustificada i discriminatòria”, i no es va poder dur a terme “sense el consentiment, coneixement i aquiescència” dels dos querellats. Però la responsabilitat també es pot estendre, segons la fiscalia, a l’aleshores secretari de Salut Pública i actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon, o al director de serveis del CatSalut, Xavier Rodríguez, entre altres.
