El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs d’apel·lació presentat per la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, pel seu processament per un presumpte delicte de desobediència per no haver retirat els llaços grocs dels edificis de la Generalitat durant la campanya electoral com li ordenava la Junta Electoral Central (JEC). En una interlocutòria, el tribunal confirma la resolució del 27 de juny del jutge instructor en la qual transformava les diligències prèvies en procediment abreujat. Posteriorment, el mateix jutge va obrir judici oral. El TSJC rebutja que es qüestioni la presumpció d’innocència del president i que es qüestioni la imparcialitat de la JEC, de qui no veu “discutible” que els seus acords són “executius i d’obligat acatament”.
Amb aquesta interlocutòria, la sala civil i penal del TSJC ha descartat l’arxiu de la causa contra el president de la Generalitat. El tribunal ratifica el jutge instructor quan afirmava que la JEC és una “autoritat superior” i assegura que les resolucions que va emetre “no contenien manaments contradictoris sinó complementaris” i que el seu compliment “quedava a l’abast de l’investigat com a mínim respecte al Palau de la Generalitat”. Per al TSJC, “no sembla discutible que els acords de la JEC són executius i d’obligat acatament per les autoritats o els particulars al que van ser dirigits”.
A més, ha retret a Torra, que al·legava “intencionalitat política” per part dels membres de la JEC, que qüestioni la imparcialitat d’aquest organisme “a posteriori de l’emissió dels seus manaments”, que va prendre un “òrgan col·legiat”, i ha recordat que no va fer aquest qüestionament en les reclamacions i aclariments que va presentar Torra davant de la JEC. En el seu escrit de qualificació, la fiscalia demana una pena d’un any i vuit mesos d’inhabilitació per al president per un delicte de desobediència, així com una multa de 30.000 euros.
Torra va declarar al TSJC el passat 15 de maig, on va admetre que va desobeir les ordres de la JEC: “Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans”. El president va assumir com a pròpies totes les decisions sobre aquesta qüestió i va insistir que “l’última responsabilitat” és seva.
