El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l’anomenada ‘taxa Amazon’ aprovada per l’Ajuntament de Barcelona el febrer del 2023, que grava el repartiment a domicili de productes comprats per internet. El tribunal considera, com demanava la patronal del sector, que la taxa infringeix el principi de lliure circulació de mercaderies, ja que no grava específicament la utilització de les zones de càrrega i descàrrega, sinó que suposa un impost als ingressos dels operadors postals, cosa que el consistori no pot fer. La sentència, que es pot recórrer, té un vot particular contrari.
El ple del consistori va aprovar l’ordenança fiscal que inclou la taxa el 24 de febrer del 2023 i l’Organització Empresarial de Logística i Transport (UNO) va presentar un recurs contenciós-administratiu i en va demanar l’anul·lació, que ara el tribunal ha acordat. La patronal considera que la taxa vulnera el principi de lliure circulació de mercaderies, el mercat únic digital, el secret de les comunicacions i diverses disposicions legals de la Constitució, la llei del servei postal universal i la llei d’hisendes locals. També consideren que el fet que la recaptació de la taxa es destini al comerç local suposa una ajuda d’estat il·legal.
L’Ajuntament es va defensar assegurant que l’ordenança tenia interès públic per l’ús intensiu de la via pública que fan tant circulant com estacionant els vehicles de repartiment a domicili de mercaderies.
El tribunal recorda que l’import de la taxa és de l’1,25% dels ingressos bruts facturats per cada empresa i, en canvi, que les zones de càrrega i descàrrega són gratuïtes per a la resta de distribuïdors de mercaderies. També recorda que, segons la mateixa memòria econòmica i legal justificativa de la taxa, la distribució de comerç electrònic a domicili ocupa un percentatge inferior de la via pública que altres tipus de distribució de mercaderies que no paguen la taxa. Així, el tribunal considera que els distribuïdors no reserven una part de l’espai públic com si fan les terrasses de restaurant o els caixers automàtics bancaris a peu de carrer, ni tampoc ho fan els seus destinataris finals, que estan al seu domicili.
Per això, el tribunal considera que més que una taxa per ús de l’espai públic, es tracta d’un impost a una activitat econòmica que grava els potencials o previsibles rendiments obtinguts per les distribuïdores.
“Si l’ordenança té com a justificació finalista evitar la càrrega i descàrrega en la via pública per a enviaments puntuals, aquesta protecció ha d’afectar tot vehicle susceptible d’utilitzar d’igual forma el domini públic, però no exclusivament els operadors postals que distribueixen bens adquirits a través del comerç electrònic”, diuen els magistrats.
Per la seva banda, la magistrada Isabel Hernández Pascual ha emès un llarg vot particular contra la majoria dels altres sis magistrats. La magistrada considera que la taxa està ben aplicada i calculada segons els ingressos bruts de les companyies postals, i que no suposa cap discriminació cap al comerç local o altres formes de distribució de mercaderies.
