El trio humorístic català Tricicle s’acomiadarà dels escenaris amb l’obra ‘Hits’, un concentrat del “bo i millor” dels vuit espectacles que han creat en 39 anys com a companyia i que podrà veure’s a partir d’aquest dijous i fins al 24 de febrer al Teatre Victòria de Barcelona, ha explicat aquest dimecres l’actor Paco Mir.
“No marxem. S’acaba una etapa, d’actuar en directe gairebé cada dia o de fer 160 o 170 funcions l’any. Farem el que sempre hem fet fora de Tricicle –dirigir, escriure, produir…– però amb molta més tranquil·litat”, ha relatat Mir en una roda de premsa, juntament amb Carles Sans i Joan Gràcia, al teatre barceloní.
Per als tres, la ciutat té un significat especial perquè és on van començar, van debutar a la Villarroel i al cafè teatre Llantiol, i les representacions que faran abans de rodar per Catalunya tenen un contingut emocional important: “Aquesta ciutat és la nostra. És important acomiadar-nos del públic, que sabem que és molt d’aquí a Barcelona”, ha dit Sans.
Han observat que el teatre que fan és molt físic i exigent –“I ja tenim una edat, encara que no ho sembli”, han fet broma–, per la qual cosa prefereixen deixar-ho abans d’arribar a no poder fer aquest esforç i que es noti en el resultat, de la mateixa manera que li passarà al futbolista Lionel Messi, han exemplificat.
Gràcia ha detallat que el comiat és perquè volen fer altres projectes, ha negat que darrere hi hagi desavinences, i ha assenyalat que segueixen canviant-se al mateix camerino cada nit després de 40 anys junts: “Continuem ensenyant-nos el cul cada dia”, mentre que Sans ha dit que senten tristesa que acabi el que ha estat el 90% de la seva vida durant aquests anys.
Tricicle femení
Sobre els seus plans de futur, han explicat que els agradaria formar un Tricicle femení, amb tres clowns joves com ells quan van començar, un projecte que actualment veuen com “una bona idea” i pel qual farien un càsting.
“El nostre gènere ens ha beneficiat molt perquè hem estat els únics que l’hem interpretat i hem tingut èxit, però també ens ha traït una mica en cinema i en televisió”, en què no tenen previst cap projecte encara que estan absolutament oberts a propostes, i han afegit que els seus gags requereixen estar mirant la pantalla i actualment es consumeix televisió d’una altra manera.
Entre els millors moments viscuts, han rememorat quan van actuar als Jocs Olímpics de Barcelona, però també quan, després de mesos treballant en un espectacle, veien amb satisfacció com el públic reia, mentre que passaven un mal moment quan fallava un esquetx: “Un gag i un somriure del públic és tan gratificant que no en perdones ni una i no permets que es perdi”, ha dit Sans.
L’actor ha assenyalat que alguns esquetxos tenen dècades i tot i així els segueixen fent, canvïen només aspectes tecnològics –posen un mòbil on abans apareixia un fax, per exemple–: “Demostra que el nostre gènere i el nostre humor no envelleix”, i Gràcia ha observat que cada esquetx té vida per si mateix, amb un humor que de vegades és una mica ingenu i d’altres una mica negre.
‘Hits’ és l’espectacle més llarg que han fet fins ara, els gags estan més concentrats i el que més somriures arrenca, amb 400 en una nit –davant de les 250 que despertaven els seus primers muntatges–, i Sans ha explicat que els ha costat molt fer una selecció: “És probable que sigui el millor espectacle”, no és possible no riure, ha afegit.
“Fa gairebé dos anys que ho fem, està comprovadíssim que el públic s’ho passa bé”, ha dit Gràcia, que ha afegit que estan contents de tornar al Teatre Victòria perquè és on la companyia es va consolidar, i recorda com es feien cues davant les taquilles de l’avinguda del Paral·lel quan no hi havia venda en línia.
L’obra canviarà en cada funció perquè els espectadors podran triar per Internet entre alguns gags, i en la majoria dels seus esquetxos hi seran presents, encara que sigui en forma d’una “ganyota”.
La funció finalitza amb un final de festa de mitja hora en què se succeeixen escenes de tots els espectacles que han dut a terme: “Aquests 30 minuts són frenètics, el públic acaba esgotat de tant riure, perquè és constant, i nosaltres acabem esgotats de tot, perquè l’esforç és tremebund”.
