El Tribunal de Comptes Europeu observa una “manca d’interconnectivitat” entre Barcelona i la resta de municipis catalans per afavorir la mobilitat sostenible. Així ho indica en un informe publicat aquesta setmana, on apunta que la reducció del tràfic de vehicles privats a favor de mitjans de transport menys contaminants continua sent “un repte” per a la ciutat. “Encara que la infraestructura de transport a Barcelona està prou desenvolupada i s’utilitza àmpliament, les persones que viatgen a l’àrea metropolitana continuen depenent sovint del vehicle privat”, indica el document. En aquest sentit, els auditors europeus avisen que la “falta de coordinació” entre administracions pot derivar en greuges en altres punts de Catalunya.
Per exemplificar aquest problema, el Tribunal de Comptes Europeu agafa la situació de la Plana de Vic, on els llindars relatius a la concentració d’ozó superen àmpliament la mitjana espanyola. “Les investigacions posen de manifest que, per reduir considerablement la concentració d’ozó a la Plana de Vic, la ciutat de Barcelona ha d’adoptar mesures de reducció dels precursors de l’ozó”, sosté l’informe.
Malgrat els danys col·laterals derivats d’aquesta manca de coordinació, els auditors posen de manifest que algunes de les últimes mesures adoptades -com la zona de baixes emissions (ZBE) o la creació de superilles- han afavorit la reducció en la concentració de gasos contaminants a Barcelona.
En el cas de la capital catalana, l’informe indica que la contaminació del tràfic a Barcelona “ha disminuït” després de la introducció de la ZBE, tot i que també matisa que una part dels resultats es van veure inicialment afectats per la reducció del tràfic durant la crisi de la covid-19.
Pel que fa a les superilles, s’espera que la concentració de diòxid de nitrogen a la ciutat caigui al voltant d’un 30% de cara al 2030. Si bé en línies generals els auditors valoren la mesura de forma positiva, conclouen que els resultats han estat “desiguals” i que, de manera similar al cas del transport, ha generat danys col·laterals.
En aquest sentit, indiquen que les limitacions en el tràfic han incrementat en un 33% l’activitat comercial en algunes superilles, on bars i restaurants s’han convertit en un nou focus de soroll. Al mateix temps, lamenten que la calma en els carrers dins les noves zones verdes ha acabat perjudicant els carrers adjacents.
De fet, els auditors posen de manifest que almenys dos de cada tres ciutadans de l’àrea de Barcelona (un 66%) encara estan exposats a nivells de soroll i tràfic que superen els llindars de la Directiva sobre el soroll ambiental.
