El cas de l’euroordre contra el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, podria finalitzar demà dimarts si el Tribunal de Cassació de Bèlgica decideix desestimar el recurs de la fiscalia.
Recentment, la fiscalia belga ha impugnat la decisió del Tribunal d’Apel·lació de Gant, que el passat 28 de desembre va rebutjar l’entrega a Espanya del jove condemnat per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. És l’últim intent de la fiscalia belga per intentar extradir el cantant, però si Cassació desestima el recurs de la fiscalia, l’euroordre contra Valtònyc quedarà definitivament rebutjada.
En canvi, si l’accepta, el cas tornarà a mans del Tribunal d’Apel·lació de Gant, que haurà de revisar la sentència. És a dir, una decisió desfavorable per Valtònyc a Cassació no significaria l’extradició immediata, sinó que s’hauria de repetir el judici. Això allargaria encara més la causa contra el cantant, que ja fa gairebé una dècada que dura.
Segons el ministeri públic, el Tribunal de Cassació de Bèlgica comunicarà el dictamen “al final de la sessió” que celebra el dimarts i que no està relacionada amb el cas Valtònyc. De fet, fonts de l’entorn del raper asseguren que no anirà al tribunal perquè no està convocat. La decisió es podria conèixer cap al migdia, però també a la tarda, indiquen des de fiscalia.
El cas Valtònyc
Amb 18 anys, el jove mallorquí va ser detingut i acusat d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona per les seves cançons. L’Audiència Nacional el va condemnar a 3 anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces, una decisió que després va ratificar el Tribunal Supremo. Valtònyc va marxar a Bèlgica el 2018 i des de llavors la justícia espanyola reclama la seva extradició.
La decisió de Gant
El passat 28 de desembre el Tribunal d’Apel·lació de Gant va rebutjar en segona instància l’entrega a Espanya en considerar que cap dels tres delictes és punible a Bèlgica. Per acceptar una euroordre, cal que els crims siguin equiparables al país que examina la petició d’extradició, segons marca la normativa europea.
En el cas d’enaltiment del terrorisme, el Tribunal d’Apel·lació de Gant va dir que no existeix a la legislació belga. De fet, va preguntar abans al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar l’extradició ràpida per aquest delicte, tal com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no i, per això, va concloure que la conducta “no és punible” a Bèlgica.
Pel que fa al delicte d’injúries a la corona, el tribunal de Gant assenyala que sí que existeix una llei belga d’insults al rei, que data de 1847 i imposa penes de fins a 3 anys de presó. El mateix tribunal, però, va tenir dubtes sobre la seva aplicació i va preguntar al Tribunal Constitucional sobre la seva legalitat. Finalment, el TC belga va dictaminar que era inconstitucional perquè no respecta la llibertat d’expressió i contravé el Conveni Europeu de Drets Humans en una plantofada internacional a l’Estat espanyol.
“La difamació i els insults a la corona no estan castigats per cap altra disposició que aquesta llei en el dret intern belga”, subratlla la sentència a l’hora de descartar l’extradició per aquest delicte. I afegeix: “Els drets fonamentals de la persona interessada (inclòs el seu dret a la llibertat d’expressió) serien vulnerats si fos lliurat sobre la base de la disposició legal esmentada”.
Per últim, el tribunal de Gant sosté que les amenaces “verbals” de Valtònyc no imposaven cap “condició” i que, per tant, tampoc són un delicte a Bèlgica. “En conseqüència, aquest tribunal, rebutja l’execució dels mandats”, conclou la sentència, confirmant la sentència en primera instància de la justícia belga.
Les queixes de la fiscalia
La fiscalia belga considera que el Tribunal d’Apel·lació de Gant no va justificar prou la seva sentència i creu que enaltiment del terrorisme i injúries a la corona sí que tenen un equivalent en la legislació belga.
Segons va explicar l’advocat de Valtònyc Simon Bekaert, a la vista de la setmana passada el fiscal belga va defensar que el Tribunal d’Apel·lació de Gant hauria d’haver “requalificat” els delictes per igualar-los a la legislació belga. En concret, hauria demanat que l’enaltiment del terrorisme s’equipari a incitació al terrorisme i injúries a la corona a injúries comunes.
“Valtònyc no va ser condemnat per aquests delictes. No es pot reescriure la sentència”, va replicar Bekaert, recordant que les autoritats belgues no tenen “competència” per fer això.
