L’origen es troba en la decisió del jutge instructor de la causa al Suprem, Pablo Llarena, d’aplicar l’article 384 bis del Codi Penal per suspendre Puigdemont i la resta de processats del seu càrrec de diputat electe i impedir d’aquesta manera que votessin als plens, fet que deixava sense majoria les formacions independentistes a la cambra catalana.
L’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va presentar un recurs on assegurava que no corresponia a l’instructor decidir la suspensió del càrrec, i en tot cas només es podria fer en aquelles persones que estiguessin empresonades. Al seu recurs, Cuevillas recordava la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans del 20 de novembre del 2018 que condemnava Turquia per no haver vulnerat els drets d’un diputat kurd, i demanava una decisió primer urgent, i després cautelar.
Els magistrats ja van denegar la primera petició per deixar sense efecte de manera urgent la decisió de Llarena, i ara ho fan amb la cautelar adduint que no poden adoptar una decisió cautelar com la que demana Puigdemont perquè suposaria avalar la seva tesi abans d’emetre una sentència sobre el recurs d’empara presentat per la defensa.
També rebutgen aplicar ara la doctrina marcada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans perquè “en tot cas serà la sentència la que arribarà a resoldre el fons de la qüestió i la que deduirà si es pot aplicar la jurisprudència del Tribunal Europeu al cas particular” de Puigdemont.
També rebutgen les peticions de Rull i Turull
El Tribunal Constitucional també ha acordat per unanimitat denegar les peticions dels exconsellers Josep Rull i Jordi Turull per suspendre el procés penal que se segueix contra ells al Tribunal Suprem per delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Les defenses de tots dos denunciaven manca d’imparcialitat perquè el tribunal que els jutja està format –entre altres- per quatre magistrats que van ser membres també de la Sala Penal que ha adoptat decisions durant la instrucció. Els magistrats rebutgen la petició argumentant que per fer aquest tipus de reclamacions cal que el “perjudici irreparable” que poden patir sigui “real i actual”, però en realitat les defenses només poden acreditar un “perjudici futur i hipotètic que es fonamenta en un fet incert com és un pronunciament condemnatori”. Per tant, segons el TC, “no concorre el pressupost necessari per acordar la suspensió sol·licitada”.
