El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acceptat l’abstenció de la magistrada progressista Laura Díez del recurs de Vox contra el decret del Govern que esquivava l’aplicació del 25% de castellà a les aules. Els magistrats també han aprovat la recusació de l’exministre Juan Carlos Campo en els recursos contra la decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de no sol·licitar informe sobre els indults als líders independentistes i de permetre els acataments alternatius de diversos diputats del Congrés, a més d’algunes lleis del govern de Pedro Sánchez. Per contra, el ple ha rebutjat l’abstenció de la conservadora Concepción Espejel per participar en la deliberació del recurs del PP contra la llei de l’avortament del 2010.
Laura Díez va demanar abstenir-se de la resolució dels recursos que afecten la llei i el decret llei de la Generalitat sobre l’ús de les llengües oficials a les escoles catalanes. Aquest dimarts el ple ha aprovat la seva abstenció del recurs presentat per Vox contra el decret de la Generalitat 6/2022 que fixa els criteris dels projectes lingüístics dels centres educatius. De fet, el recurs de Vox va ser inadmès el 16 de novembre del 2022, però queda viu el recurs de súplica de la formació de Santiago Abascal.
El TC aparta l’exministre Juan Carlos Campo de les deliberacions de set recursos. En quatre casos per la seva “relació personal” amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Són els del PP contra les decisions de la Mesa del Congrés de donar per vàlids els juraments i acataments de la Constitució de diversos diputats que van utilitzar fórmules alternatives el 2019 i 2020.
Campo tampoc podrà participar en la deliberació sobre els recursos per la decisió de Batet de rebutjar la petició del PP de demanar informes i documents que integraven els expedients d’indult dels condemnats pel procés, així com en el recurs de l’exdiputat de Podem Alberto Rodríguez contra la decisió de Batet de deixar-lo sense escó un cop va ser condemnat per atemptat contra l’autoritat.
Campo també s’ha d’apartar per la seva condició d’exministre de la deliberació sobre el recurs del PP contra un decret del 10 de gener de 2021 de mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia, contra un punt de la Llei d’Educació del 2020 i contra mesures adoptades durant la pandèmia pel govern d’Aragó.
El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde Pumpido, va incloure en el ple d’aquesta setmana la deliberació del recurs que el PP va presentar fa 13 anys contra la Llei de l’avortament del 2010. El primer debat ha estat sobre la petició de la conservadora Concepción Espejel d’apartar-se de les deliberacions perquè va ser membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que va emetre un informe sobre aquella llei.
El PP havia demanat que s’apartessin del recurs tres magistrats progressistes (Juan Carlos Campo, Immaculada Montalbán i el president Cándido Conde-Pumpido) i la conservadora Espejel. Aquesta última és l’única que havia demanat explícitament no formar part de les deliberacions.
El TC entén que Espejel ha de participar en les deliberacions perquè ja “fa més de 12 anys” que va emetre aqull criteri jurídic, i perquè aquell informe jurídic no feia referència a la llei que finalment es va aprovar a les Corts. A més, ho justifica pel fet que les tasques preparatòries d’aquell informe no van suposar l’aprovació de cap dictamen, i perquè el seu contingut no va ser traslladat al govern espanyol.
El TC també ha acordat admetre a tràmit el recurs presentat per Vox contra la Llei de Memòria Democràtica del govern de Pedro Sánchez. L’admissió a tràmit és obligada si no existeixen defectes formals, i no implica un posicionament per part dels magistrats.
El TC també ha rebutjat “per manca de legitimació” el recurs d’inconstitucionalitat de Vox contra el decret llei de la Generalitat 4/2022, del 5 d’abril, de mesures urgents a l’àmbit tributari i financer. Els magistrats ho justifiquen pel fet que quan Vox va presentar el recurs amb les signatures de 51 diputats del grup al Congrés (com a mínim han de ser 50), dos d’ells ho havien deixat de ser. La conservadora Concepción Espejel ha emès un vot particular contra aquesta decisió.
Vox va recórrer contra el decret de la Generalitat de mesures urgents en l’àmbit tributari i financer per pal·liar els efectes econòmics de la guerra d’Ucraïna. Entre altres, el decret congelava les tarifes de l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica, incrementava l’impost sobre la producció d’energia elèctrica a instal·lacions que incideixin en el medi ambient, i facilitava l’accés al finançament a les pimes i autònoms del sector agrari i pesquer.
