Un estudi elaborat per la Fundació Mobilitat estima que el tren-tram entre Olot i Girona podria arribar a transportar 6,14 milions de passatgers anualment. El document l’ha fet l’enginyer industrial Pau Noy en base a les dades de mobilitat que hi ha entre els municipis que facilita el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA). L’estudi planteja les dificultats de construir les vies en determinats punts com ara el de Castellfollit de la Roca (Garrotxa) per la urografia. Per això Noy planteja l’oportunitat d’utilitzar un dels túnels que té l’A-26 per fer-hi passar les vies. L’enginyer calcula que aquest mitjà de transport podria arribar a captar 18.443 usuaris en un sol dia feiner.
A l’espera que la Generalitat elabori el seu propi informe de viabilitat del tren-tram que ha d’unir Olot i Girona (passant per Banyoles), la Fundació Mobilitat ha encarregat un estudi que posa sobre la taula quants viatgers podrien utilitzar-lo. Per fer-ho, l’enginyer industrial Pau Noy ha agafat les dades de desplaçament entre municipis que ofereix el MITMA i ha dissenyat un recorregut amb diverses parades.
Concretament l’estudi preveu que hi hagi cinc parades dins d’Olot, entre dues i tres a Banyoles i onze a Girona. A partir d’aquí, la resta de municipis podrien tenir una sola parada i el recorregut que dissenya l’enginyer seria resseguint la vall del Fluvià. En aquest trajecte, però, l’estudi planteja dues dificultats: la primera és definir quin serà el traçat per Castellfollit de la Roca, ja que el terreny compta amb un desnivell important.
Per això, la solució més eficient que contempla l’estudi és que el tren-tram passi per un dels túnels que té l’A-26, una via que consideren “sobredotada”. L’altre repte és definir com creuarà el tren-tram el municipi de Banyoles. Consideren que cal buscar un traçat que no penalitzi en el temps de trajecte, però que al mateix temps sigui prou proper a determinats punts perquè les parades captin passatgers.
Sobre la capacitat d’atracció dels viatgers, en base a les dades que ofereix l’Estat, el document apunta que hi podria haver més de 6 milions de passatgers anuals. Un 80% d’aquests serien passatgers de l’àrea urbana de Girona, mentre que el 6% serien veïns d’Olot i un 4% de Banyoles. La resta, serien passatgers de la resta de municipis que tindrien parada. El document considera que en un dia feiner hi podria haver 18.443 viatgers que farien servir el ferrocarril per desplaçar-se.
L’estudi remarca que el trajecte entre Olot i Girona podria ser d’una hora i vuit minuts, tenint en compte que el ferrocarril podria circular a una velocitat mitjana d’uns 55 km/h entre parades. A més, l’enginyer apunta que hi podria haver-hi trens que fessin un servei exclusivament de transport urbà a l’àrea metropolitana de Girona unint les onze parades que dissenyen entre Sarrià de Ter i el barri de Montilivi. En aquest cas, els combois anirien a una velocitat de 20 km/h, com la que té el tramvia de Barcelona.
A més, preveu un servei semidirecte que tingui parades només a Olot, Banyoles i Girona. En aquest cas, la velocitat de trajecte arribaria als 70 km/h i el temps es reduiria als 40 minuts des d’Olot i de 19 en el cas del desplaçament entre Banyoles i Girona.
