El Tribunal General de la Unió Europea celebra divendres una vista judicial a Luxemburg pel recurs dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín contra el veto inicial del Parlament Europeu a reconèixer el seu escó.
El 2019 tots dos van interposar un recurs al TGUE per la negativa de l’Eurocambra, llavors presidida per l’italià de Forza Italia, Antonio Tajani, a acceptar-los com a eurodiputats malgrat haver guanyat les eleccions europees a Catalunya. Si bé tots dos van ser reconeguts posteriorment arran de la sentència pel cas del líder d’ERC Oriol Junqueras, Puigdemont i Comín han mantingut el recurs per denunciar que es van vulnerar els seus drets polítics.
Puigdemont i Comín no assistiran a la vista judicial. Els seus advocats no veuen “convenient” que hi siguin perquè són eurodiputats i no volen que es pugui interpretar com una “pressió” al tribunal.
No serà l’única vista judicial a Luxemburg relacionada amb l’afer català aquest any, ja que tant Puigdemont, Comín, com la també eurodiputada Clara Ponsatí i el diputat Lluís Puig estan pendents del cas de les prejudicials sobre les euroordres que el Tribunal Suprem va enviar al Tribunal de Justícia de la UE.D’altra banda, al TGUE també hi ha el recurs contra el suplicatori i la retirada de la immunitat europarlamentària a principis del 2021.
El cas del 2019
Puigdemont, Comin i Ponsatí es van presentar a les eleccions europees del maig del 2019 encapçalant la llista de Junts. La formació va guanyar els comicis a Catalunya amb més de 985.000 vots i li pertocaven, en aquell moment, dos escons al Parlament Europeu.
La Junta Electoral Central (JEC) va incloure Puigdemont i Comín en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec. Cap dels dos ho va fer, així que en la llista que va enviar la JEC a l’Eurocambra el 17 de juny del 2019 no apareixien ni Puigdemont ni Comín, exiliats a Bèlgica. Tampoc Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la carta magna.
El llavors president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, no els va reconèixer com a eurodiputats a l’espera que els tribunals resolguessin la controvèrsia. Puigdemont i Comín no van poder ocupar l’escó fins que el difunt president de la cambra, David Sassoli, els va admetre arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE el 19 de desembre del 2019 sobre la immunitat de Junqueras. La decisió judicial establia que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes.
Al·legacions principals
Tot i que ara ja són eurodiputats, Puigdemont i Comín mantenen la demanda contra la cambra per no haver-los reconegut des del principi i haver fet cas a la llista de la JEC. “Constitueix una declaració il·lícita de vacant”, denuncia l’escrit presentat al TGUE. En concret, al·leguen que es van vulnerar els seus drets com a candidats electes i el dret dels ciutadans a ser “directament representats” a la UE. Ara bé, no només protesten per l’escó. També per presumptes irregularitats en el procés d’acreditació. Així, denuncien que se’ls va denegar l’accés a “la recepció especial organitzada per als membres electes” del Parlament Europeu a finals de maig del 2019. De fet, Puigdemont va protestar perquè els serveis de seguretat li van prohibir entrar a la seu de Brussel·les per fer els tràmits previs com a eurodiputat.
Vet de Tajani
Els nous eurodiputats podien obtenir “una acreditació provisional” mentre no arribaven “les comunicacions oficials dels estats membres” amb la llista definitiva, deien en aquell moment fonts parlamentàries. Tot i això, sostenien que la cambra sempre es reserva el dret a “no concedir cap facilitat” fins a assegurar-se que la persona té l’acta de diputat.
Finalment, Tajani va decidir suspendre l’acreditació provisional dels eurodiputats electes de l’estat espanyol per “evitar qualsevol interferència en un procediment nacional”. També va ser el Parlament Europeu dirigit per Tajani el que va prohibir una conferència de Puigdemont i el llavors president Quim Torra perquè suposava “una amenaça per mantenir l’ordre públic a les dependències” de la cambra.
