Carles Puigdemont i Toni Comín van presentar una demanda contra Espanya per la negativa de la Junta Electoral Central a incloure’ls a la llista d’eurodiputats que ha de trametre a l’Eurocambra. Ara, el TEDH rebutja aquest primer recurs presentat pels eurodiputats de Junts perquè, perquè tot i considerar que hi ha una possible vulneració de drets polítics, aquesta ja s’ha “reparat”. És el primer cas de Puigdemont que ha arribat a Estrasburg i no ha passat el primer filtre.
“El demandant ja ha obtingut el reconeixement de qualsevol presumpta vulneració i l’apropiada reparació a nivell domèstic i, per tant, ja no pot al·legar ser víctima d’una vulneració de la convenció o dels protocols”, va comunicar el jutge Peeter Roosma a l’expresident i eurodiputat de Junts al juliol, segons la notificació a la qual ha tingut accés l’ACN. Fonts de la defensa expressen “satisfacció interna” tot i la inadmissió a Estrasburg perquè, segons diuen, el TC “sí que va reconèixer que tenien la condició d’eurodiputats. De totes maneres, l’equip jurídic de Puigdemont i Comín va anar igualment al TEDH per possible vulneració de drets humans, que ara es dona per reparada.
El gener de 2020 la JEC va negar-se a reconèixer com a eurodiputats de Junts a Carles Puigdemont i Toni Comín i no va incloure’ls a la llista dels eurodiputats escollits destinada al Parlament Europeu, al·legant que cap dels dos havia jurat la Constitució a Madrid. Puigdemont i Comín van presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, que, com era d’esperar, i en la mateixa línia que la JEC, va desestimar. Finalment, els eurodiputats de Junts van recórrer la causa al TEDH.
Tot i la sentència del TJUE a finals del 2019 i el posterior reconeixement per part del Parlament Europeu de la seva condició com a eurodiputats, la JEC no ha notificat una nova llista que els inclogui. L’ens electoral, de fet, sosté que “no és procedent el lliurament de la credencial de proclamació de diputat electe, en la mesura que aquesta credencial s’expedeix una vegada que el candidat electe ha prestat jurament o promesa d’acatament a la Constitució”, sosté la JEC.
Per la seva banda, el novembre del 2022, el TC va dictar que els dos eurodiputats havien vist “satisfeta fora del procés constitucional la pretensió deduïda en la demanda d’empara” ja el gener del 2020, perquè van veure “reconeguda la possibilitat d’exercir la totalitat de les funcions parlamentàries i prerrogatives que els corresponen a conseqüència de la seva condició de diputats europeus electes”. El TC també sostenia que l’Eurocambra havia reconegut efectes retroactius a la seva decisió des de la primera sessió celebrada a la legislatura, el juliol del 2019. Així negava l’existència d’una vulneració de drets fonamentals perquè “no subsisteixen ja els efectes de les decisions de la Junta Electoral Central qüestionats”. Una posició que ha subscrit també Estrasburg.
