El Tribunal Europeu de Drets Humans ja ha rebut la demanda dels advocats dels pares del Xavi, el nen de tres anys de Rubí assassinat en els atemptats del 17-A de la Rambla de Barcelona, segons ha avançat ‘El Món’ i ha pogut confirmar l’ACN. El TEDH ha informat que s’ha donat un número de registre a la demanda, basada en la vulneració del dret a la veritat i denuncia mancances en la instrucció judicial a l’Estat espanyol. El document assegura que el tribunal analitzarà el cas “tan aviat com es pugui a partir de la informació i documents enviats” pel demandant, i que pot demanar-los més informació.
El pare del Xavi va interposar al setembre la demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per la “manca d’investigació exhaustiva” de l’atemptat del 17-A per part d’Espanya. En la demanda, denuncia que s’han exclòs “qüestions clau” sobre els antecedents i autors de l’atac, així com sobre la seva relació amb les autoritats espanyoles. El demandant defensa que això suposa una violació del dret a la vida i a un recurs en virtut del Conveni Europeu de Drets Humans, així com del dret a conèixer la veritat. Entre d’altres, planteja els “dubtes” sobre la mort i les connexions de l’imam de Ripoll.
La defensa del demandat assegura que les investigacions judicials van tenir un “abast limitat” que va deixar aspectes importants sense abordar. Tot plegat va donar com a resultat per al demandant una investigació “restringida” que no va permetre esclarir elements clau, i per això reclama ara resoldre aquests elements.
En primer lloc, critiquen que només s’imposés als tres acusats els fets d’Alcanar i no els atacs a la Rambla i Cambrils. D’altra banda, també planteja que la investigació va excloure preguntes sobre l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty. D’una banda, apunta a la “prematura” conclusió sobre que un dels cossos trobats en l’explosió d’Alcanar era el d’Es Satty i defensa que existeixen “seriosos dubtes” sobre com els investigadors arriben a aquesta conclusió, com la presència de l’imam a Alcanar la nit anterior o la troballa d’ADN en una llauna de refresc. En aquest sentit, planteja també que hi ha testimonis que van assegurar veure la furgoneta de l’imam allunyar-se després de l’explosió, que hi va haver activitat en el seu mòbil després i que la seva família no ha reclamat mai el seu cos. La defensa del demandant reconeix que res d’això permet concloure que Es Satty va sobreviure a l’explosió però defensa que hi ha “motius seriosos” per qüestionar la conclusió que l’imam va morir allà.
D’altra banda, es demana investigar les connexions de l’imam amb els serveis d’intel·ligència espanyols, on la demanda assegura que també hi va haver exclusions en la investigació. En aquest sentit, planteja la necessitat d’esclarir si Es Satty tenia encara relació amb els serveis d’intel·ligència en l’època dels atacs.
En l’escrit, es defensa que el pare del nen ha fet ús de tots els recursos estatals possibles per tal de demanar aquestes investigacions i que no hi ha més camí judicial possible, per això es presenta la demanda davant del TEDH. Segons la defensa del demandat, tot plegat suposa una violació dels articles 2 i 13 de la Convenció Europea dels Drets Humans. El primer pel que fa al dret a la vida i el segon sobre la concessió d’un recurs efectiu davant d’una instància estatal.
Per tot plegat, reclama que es reconeguin aquestes violacions i que s’insti l’Estat a garantir una investigació “completa i efectiva” sobre les circumstàncies i “tots” els responsables dels atacs a Barcelona i Cambrils.
El TEDH sempre notifica la recepció d’un cas, però l’admissió o no a tràmit es notifica conjuntament amb la decisió final.
