El Tribunal Europeu de Drets Humans es pronunciarà dimarts al matí sobre els primers casos de justícia climàtica a Europa. Des del 2020 el TEDH té sobre la taula tres litigis pioners que denuncien la inacció dels estats per combatre el canvi climàtic. El tribunal amb seu a Estrasburg ha donat màxima prioritat a aquests casos per establir jurisprudència sobre com l’exercici de determinats drets humans -sobretot, el dret a la vida- es poden veure afectats pels danys sistemàtics al clima i quina responsabilitat tenen els governs al respecte.
Fins ara el TEDH només s’ha pronunciat sobre casos concrets de danys al medi ambient, com la responsabilitat dels estats per l’abocament de residus o l’exposició a materials tòxics, però no s’ha posicionat sobre la responsabilitat de les autoritats estatals a l’hora de prendre mesures per “assolir els objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle”.
Tot i que el Conveni Europeu de Drets Humans no consagra cap dret a un medi ambient saludable per se, Estrasburg ha escollit tres casos paradigmàtics per posicionar-se davant la creixent preocupació social pel clima.
Litigis climàtics pioners al TEDH
Són tres casos que el TEDH considera representatius per marcar jurisprudència. Un d’ells és el d’un grup de dones suïsses majors de 65 anys, les ‘KlimaSeniorinnen’, que han denunciat Suïssa per no protegir el seu dret a la vida i al respecte per la seva vida i la vida familiar (articles 2 i 8 de la Convenció Europea de Drets Humans). En particular, al·leguen que les autoritats han fracassat en la seva responsabilitat per “introduir legislació adequada” i “mesures suficients i apropiades per assolir els objectius en la lluita contra el canvi climàtic”.
El segon cas és el d’uns joves portuguesos contra una vintena d’estats, entre ells Espanya. Els acusen de ser responsables de les “onades de calor i incendis forestals” provocats per l’escalfament global i que “impacten les seves vides, el seu benestar, la salut mental i les seves llars”. Per últim, el TEDH estudia la demanda contra França d’un eurodiputat i exalcalde que veu en risc el seu poble per l’augment del nivell del mar.
El Center for International Environmental Law espera que les sentències estableixin “un precedent legal sobre com s’interpreta la legislació dels drets humans per protegir els ciutadans de la crisi climàtica als 46 estats membres del Consell d’Europa”. “També que guiï les decisions futures dels tribunals i influeixin en els casos pendents i futurs sobre el clima a Europa i arreu del món”, diuen des de l’entitat ecologista.
