El Tribunal Europeu de Drets Humans decideix dimarts si prohibir el sacrifici d’animals amb el ritual halal i kosher vulnera la llibertat religiosa i el dret a la no discriminació. El tribunal amb seu a Estrasburg es pronunciarà sobre aquesta pràctica arran de la denúncia d’organitzacions musulmanes i jueves de Bèlgica, on s’exigeix l’atordiment previ dels animals des del 2017. El Tribunal Constitucional belga va consultar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si aquesta pràctica respectava els drets fonamentals i el TJUE la va avalar a finals del 2020. Tanmateix, ara el cas ha arribat fins al TEDH, que encara no s’ha pronunciat al respecte. És a dir, si la prohibició vulnera un dret humà com és el de la llibertat religiosa.
Les entitats animalistes fa anys que lluiten per frenar els sacrificis amb el ritual halal o kosher, mentre que les comunitats musulmanes i jueves reivindiquen la seva llibertat de culte.
El cas belga
Per obtenir la carn halal o kosher, tant musulmans com jueus maten amb un tall al coll a vaques, cabres, ovelles o ocells, que es dessagnen durant hores fins que moren. Flandes va prohibir el 2017 aquest sacrifici d’animals sense un estaborniment previ que redueixi el seu patiment. Un any més tard també ho va fer Valònia. La norma permet fer un estaborniment elèctric no letal que, segons les autoritats flamenques, respecta “l’esperit del sacrifici religiós”.
Diverses associacions jueves i musulmanes van impugnar la prohibició de les autoritats flamenques davant del Tribunal Constitucional de Bèlgica que va traslladar una qüestió prejudicial a Luxemburg.
La decisió del TJUE
Malgrat admetre que es tracta d’una ingerència en la llibertat de culte, el TJUE va dir que es pot prohibir la matança pel ritual halal o kosher sempre que la mesura sigui proporcional i respongui a un objectiu d’interès general reconegut a la UE, com és el foment del benestar animal. Així, el tribunal amb seu a Luxemburg creu que l’estaborniment elèctric no letal és una mesura “proporcionada” que “respecta el contingut essencial” del dret a la llibertat de culte que recull la Carta de Drets Fonamentals de la UE.
Pendents del TEDH
Ara bé, Bèlgica no només està sotmesa a la Carta de Drets Fonamentals de la UE, sinó també a la Convenció Europea de Drets Humans. És el TEDH qui s’encarrega de garantir el seu compliment.
Un cop esgotada la via interna, les comunitats musulmanes i jueves de Bèlgica van elevar el cas en última instància al TEDH. Davant d’Estrasburg, al·leguen que la norma està impedint als jueus i musulmans obtenir carn d’acord amb els preceptes de la seva religió. Segons ells, la prohibició és una “ingerència injustificada” en el seu dret a la llibertat de culte i, a més, suposa una discriminació per motius religiosos.
