El Tribunal Constitucional (TC) ha acordat aquest dilluns per sis vots a cinc admetre les mesures cautelaríssimes que demanava el PP i ha suspès la tramitació de la reforma judicial que forma part de la del Codi Penal. La decisió —adoptada amb els vots de la majoria conservadora— suposa la paralització del tràmit de la reforma al Senat, on estava previst que es votés aquest dijous. El Constitucional consuma d’aquesta manera el xoc frontal amb el poder legislatiu fruit d’un recurs dels populars per evitar un canvi en el sistema d’elecció dels magistrats del mateix TC que, de retruc, suposaria una nova majoria progressista al TC.
El TC justifica la decisió adduint que el fet que no admetre les mesures cautelars que li demana el PP i permetre la tramitació de la llei provocaria un “dany irreparable” als drets dels diputats. El secretari del ple del Tribunal Constitucional ha notificat la resolució al Senat. L’escrit, però, no incorpora cap advertència personal al president de la cambra alta, Ander Gil, perquè aturi els debats i votacions.
El TC, alineat amb el PP
Els magistrats conservadors s’han imposat en una votació després de nou hores de deliberacions. Al llarg del matí han obert la porta al recurs del PP i han marcat un ordre de deliberacions que afavoria els interessos del partit d’Alberto Núñez Feijóo. Primer han acordat per set vots a cinc traspassar la qüestió de la Secció Segona —on hi ha majoria progressista— al Ple —de majoria conservadora— i després han acordat per sis vots a cinc admetre a tràmit l’escrit.
També han rebutjat a la pràctica les recusacions que el PSOE i Podem havien plantejat contra el president del TC, Pedro González-Trevijano, i contra el també conservador Antonio Narváez. Ho han fet evitant la votació sobre aquesta qüestió deixant que els dos magistrats participessin de la resta de decisions. Finalment, han adoptat la decisió nuclear en aquesta qüestió: acceptar les mesures cautelaríssimes que demanava el PP i deixar en suspens la tramitació de la reforma judicial.
Què passa amb la reforma de la sedició i la malversació?
La suspensió de la tramitació de la reforma judicial obre incògnites sobre la del conjunt del Codi Penal, que inclou la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació. El Senat té previst celebrar aquest dimarts a les 9 del matí la ponència de la comissió de Justícia i posteriorment, a les 9.15, la mateixa comissió de Justícia on s’havia d’abordar la reforma. La previsió era sotmetre-la al ple el dijous per activar ja el nou sistema d’elecció de magistrats.
El Senat té ara diverses opcions. El portaveu de Podem, Pablo Echenique, ha demanat que en cas que el TC suspengués la norma —com ha passat— la cambra alta mantingui igualment el debat i votació de dijous que ve, fet que els suposaria un enfrontament directe amb el TC. També podria suspendre el conjunt de la tramitació de la reforma a l’espera d’una decisió definitiva del TC, o introduir esmenes al text de la reforma del Codi Penal per eliminar les parts que fan referència a la reforma judicial suspesa.
Les esmenes —que ara formen part del text de la llei que es troba al Senat— plantegen una rebaixa de la majoria necessària perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) elegeixi els dos magistrats del TC que li pertoquen. Fins ara calien 3/5 parts dels vocals, un percentatge que permet al PP mantenir el bloqueig de la renovació, i amb la reforma s’elegirien simplement els dos més votats. També eliminaven la capacitat del Tribunal Constitucional de considerar com a no idonis els magistrats del TC designats pel govern espanyol.
Tot plegat a 24 hores d’un nou ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que aquest dimarts podria desllorigar part de la situació. Els vocals han de votar els dos candidats (un de progressista i un de conservador) que han d’ocupar cadires al Tribunal Constitucional. El sector conservador aprofita que el sistema actual de designació encara marca una majoria de 3/5 per intentar que els progressistes acabin acceptant la substitució del seu candidat actual, José Manuel Bandrés, pel també progressista Pablo Lucas.
Si el CGPJ elegeix aquest dimarts els seus dos membres també quedaran nomenats els dos designats pel govern espanyol, l’exministre Juan Carlos Campo i Laura Díez. En aquest cas, el TC haurà de celebrar en un termini d’un o dos dies un ple governatiu per constatar la idoneïtat dels nous magistrats i procedir al relleu, fet que consumaria també una nova majoria progressista.
