El Tribunal Constitucional ha notificat aquest dijous la inadmissió a tràmit del recurs presentat pel raper Pablo Hasél contra la seva condemna a nou mesos de presó que va confirmar el Tribunal Suprem el passat mes de juny pel delicte d’enaltiment del terrorisme, i d’injúries i calúmnies a la monarquia i a les forces i cossos de seguretat de l’Estat, i també per difondre missatges atemptatoris a les xarxes socials. Així ho ha assenyalat la defensa del raper lleidatà en un comunicat en què adverteix que, un cop esgotada la via judicial, l’Audiència Nacional podria ordenar-ne l’ingrés a la presó de manera imminent, ja que a aquesta condemna se suma als dos anys de presó que se li va imposar el març de 2015 per enaltir ETA en diversos vídeos difosos per Youtube.
Hasel va ser condemnat a nou mesos i un dia de presó per la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional el setembre de 2018, així com pagament d’una multa d’aproximadament 30.000 euros. Aquest tribunal va reduir no obstant la pena inicial de març de 2008 que li va imposar la Sala penal, que era de dos anys i un dia de presó. La sentència condemnatòria va arribar després que fos jutjat pel contingut de 64 missatges publicats al seu compte de Twitter i per una cançó que va pujar a Youtube, en què enaltia membres d’ETA i dels GRAPO. L’Audiència Nacional va entendre que missatges s’emmarcaven dins d’una “actuació violenta”.
Segons el Suprem, que va confirmar la postura de l’Audiència Nacional, l’artista va incloure ‘tuits’ al seu compte que incorporaven vídeos que incitaven a la violència, amb comentaris que es consideren enaltidores del terrorisme, i vexatoris per a la Corona i altres institucions de l’Estat com les Forces i cossos de seguretat de l’Estat. A això sumen que tenia en aquest moment 54.000 seguidors i que en fins a 1.915 ‘tuits’ apareixien les paraules GRAPO, Monarquia, Borbó, Rei, ETA, terrorisme, bomba, Policia i Guàrdia Civil.
Límits a la llibertat d’expressió
Davant l’al·legat que aquests missatges s’emparaven en la llibertat d’expressió i d’opinió, el Suprem ha assenyalat que aquest dret “compta amb algunes barreres” i està condicionat “per altres drets i exigències constitucionals” com el del respecte a l’altre i per “la prohibició de conductes de lloança d’activitats terroristes que n’alimenti un clima favorable o se’n constitueixi en germen, remot però real, de noves accions d’aquesta naturalesa”.
A més, el Suprem va entendre que Hasel no pot emparar-se en la llibertat d’expressió, ja que els fets provats recullen una pluralitat de missatges, que és reincident en actes semblants en el passat, i que tenen “un indubtable caràcter laudatori d’organitzacions terroristes” i els seus membres en actiu.
En aquest sentit, indica el TS que els missatges del raper van més enllà de la crítica social i comporten una lloança no ja d’objectius polítics sinó dels mitjans violents emprats per aquestes organitzacions terroristes. Segons el parer de tribunal existeix a més un elevat risc real que algun dels seus seguidors intenti repetir un acte violent perquè els missatges “contenen una incitació a la seva reiteració”.
Així, se subratlla que, per als fins del terrorisme, li és “extraordinàriament útil i valuosa l’aportació dels que n’enalteixen les accions, justifiquen la violència i expressen simpatia davant de l’eliminació física del dissident.
Aquesta sentència es va dictar amb el vot a favor de la condemna de tres magistrats, tot i que va tenir el vot particular de dos magistrats, Miguel Colmenero i Ana María Ferrer, que van assenyalar que ni els missatges de Twitter ni la lletra de la cançó “arriben des del punt de vist objectiu el rang de tipicitat que correspon als delictes pels quals s’emet el pronunciament de condemna”.
