El Tribunal Constitucional ha estimat el recurs de Vox i ha anul·lat el decret-llei de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat, que regulava l’aval per part de l’administració quan en un procés penal o comptable es considerés en fase d’instrucció l’existència d’indicis de criminalitat o responsabilitat comptable i s’exigís fiança dels prejudicis econòmics que l’actuació de càrrecs o personal públic hagués pogut ocasionar a l’administració. El decret cobria casos com el dels ex càrrecs implicats en la causa del Tribunal de Comptes sobre l’1-O. El TC constata que no està justificada la urgència per aprovar un decret-llei. Ara bé, el Parlament va aprovar posteriorment un projecte de llei, que continua en vigor.
La sentència estima per unanimitat que el decret-llei del 6 de juliol del 2021 en el seu conjunt és contrari a l’article 86.1 de la Constitució per falta de pressupost habilitant i declara la seva inconstitucionalitat. El TC entén que no existeix cap explicació de per què la norma impugnada ha de ser aprovada amb una urgència extraordinària, sense el procediment parlamentari pertinent.
Així, considera insuficient la invocació general sobre l’oportunitat o conveniència de comptar amb aquesta normativa i donar així cobertura als servidors públics davant dels riscos exclosos de les pòlisses d’assegurança subscrites per la Generalitat. Cinc magistrats han subscrit vots coincidents amb la sentència.
Aquest fons, però, es va aprovar posteriorment a través d’un projecte de llei al Parlament, el 23 de febrer del 2022, i, per tant, continua vigent. En declaracions a l’ACN, l’exconseller d’Economia Jaume Giró, impulsor d’aquest fons, subratlla que va negociar i pactar personalment amb Salvador Illa poder tramitar-lo com a projecte de llei precisament perquè tingués empara jurídica. L’exconseller ha fet èmfasi en què la llei, aprovada per àmplia majoria, no la va impugnar ningú.
Després de destacar que el TC no entra en el fons i només qüestiona la forma, Giró ha subratllat que, igualment, el decret-llei “va complir en el seu moment la seva funció”, ja que va impedir l’embargament de comptes o propietats d’ex càrrecs com ara Artur Mas o Andreu Mas-Colell.
