El Ple del Tribunal Constitucional ha estimat, per unanimitat i de forma parcial, la impugnació de disposició autonòmica (IDA) promoguda pel Gobierno contra la moció 5/XII del Parlament de Catalunya sobre la normativa de la Cambra anul·lada i suspesa pel Tribunal Constitucional després de ser aprovada a Catalunya el 5 de juliol passat. En conseqüència, ha declarat inconstitucionals i nuls els apartats 1 a 3 de la moció impugnada. En canvi, desestima la possible inconstitucionalitat dels seus apartats 4 i 5.
I és que, segons el TC, “la legitimitat d’una actuació o política del poder públic consisteix bàsicament en la seva conformitat amb la Constitució i amb l’ordenament jurídic”. El govern del PSOE considerava que els apartats 1 a 5 de la moció impugnada vulneraven tant els articles 1.1, 1.2, 1.3, 2, 9.1 i 168 de la Constitució com els preceptes 1, 2.4, 3 i 4.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Per la seva banda, el Parlament de Catalunya sol·licitava la desestimació de la impugnació en no apreciar en els objectius polítics de la moció cap tipus d’inconstitucionalitat.
L’apartat 1 de la moció, declarat inconstitucional, té el següent contingut: “El Parlament de Catalunya, davant les actuacions de l’Estat, per mitjà del Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional (…) ratifica la seva ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades per aquest Parlament, per assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya”. La sentència del TC assenyala que aquest apartat “ha de ser anul·lat en la seva integritat perquè no permet entendre limitats els seus efectes a l’àmbit parlamentari, que impliquen, a més, la contraposició d’una suposada i única legitimitat democràtica del Parlament davant de l’absència de legalitat i legitimitat de les institucions de l’Estat esmentades”.
Per la seva banda, en l’apartat 2 de la moció s’afirma: “El Parlament de Catalunya reitera els objectius polítics de la Resolució 1/XI, del 9 de novembre del 2015, sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 setembre 2015 (…)”. Per al Tribunal, això també ha de ser declarat inconstitucional i nul en estimar-se que aquest apartat de la moció, que connecta amb la Resolució 1/XI, ja declarada inconstitucional, permet entendre que el Parlament de Catalunya, en adoptar-la, està excloent la utilització de les vies constitucionals (la reforma constitucional que preveu el títol X de la CE), per a la conversió de Catalunya en un estat independent.
La sentència insisteix que en un estat social i democràtic de dret no hi ha legitimitat possible al marge de la legalitat, ja que “la legitimitat d’una actuació o política del poder públic consisteix bàsicament en la seva conformitat amb la Constitució i amb l’ordenament jurídic”. Finalment, l’apartat tercer de la moció té la redacció següent: “El Parlament de Catalunya ha expressat en moltes ocasions la defensa del dret a decidir i a l’autodeterminació i, en conseqüència (…) reitera el compromís d’assolir aquests objectius polítics per vies democràtiques i no violentes”. La sentència també declara la seva nul·litat perquè l’afirmació d’un poder públic de la condició de sobirà del “poble” d’una comunitat autònoma suposa “la simultània negació de la sobirania nacional que, d’acord amb la Constitució, resideix únicament en el conjunt del poble espanyol . Per això, no es pot atribuir la seva titularitat a cap fracció o part del mateix”.
Els magistrats han desestimat la impugnació sobre altres punts del text, de manera que queden vius els articles 4, 5 i 6 de la moció que apostaven per fer efectiu el contingut de 13 lleis suspeses pel TC, com la llei d’igualtat entre homes i dones, la de canvi climàtic o la de la pobresa energètica.
