La Sala Penal del Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de súplica que van presentar el Partit Comunista d’Espanya, Izquierda Unida i l’ ‘Asociación de Abogados y Abogadas de Izquierdas’ (FAIRADE) qüestionant la decisió inicial de l’alt tribunal d’arxivar la querella contra el rei emèrit Juan Carlos I, Corinna Larsen, l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán i el comissari jubilat José Manuel Villarejo, entre d’altres, en relació a unes converses sobre comissions irregulars per l’AVE a la Meca.
En la resolució que s’ha donat a conèixer aquest dimecres, el Suprem reitera que els fets denunciats van ser investigats i arxivats pel jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que no va elevar cap exposició raonada en la qual es posés de manifest l’existència d’indicis de criminalitat contra un aforat. El contingut d’aquestes converses sí ha permès, malgrat tot, mantenir unes diligències d’investigació per part de la Fiscalia Anticorrupció, que la setmana passada va revelar que fa uns mesos es va adreçar a la Serious Fraud Office (SFO), l’oficina antifrau britànica amb seu a Londres, per mirar, ara com ara sense èxit, d’interrogar Corinna Larsen.
La investigació sobre les presumptes comissions il·legals de l’AVE a la Meca la va obrir Anticorrupció formalment a finals de l’any passat després que es tanqués a l’Audiència Nacional la peça anomenada Carol del cas Tandem, que investigava una conversa entre l’empresària i el comissari jubilat, ara en presó preventiva, José Manuel Villarejo. En aquell moment ja es va informar que el rei emèrit espanyol no podia ser investigat en gaudir d’inviolabilitat penal reconeguda al cap de l’estat, si bé es va mantenir la peça oberta per investigar els contractes i la presumpta responsabilitat d’altres persones en aquests fets.
En la interlocutòria, la Sala Penal del Suprem no esmenta aquesta investigació fiscal -que no ha estat posada encara en coneixement de cap jutjat- si bé recorda que “només pot examinar les resolucions dictades per altres òrgans jurisdiccionals o, si s’escau, l’abast de les diligències d’investigació acordades a través dels recursos previstos en la llei”. En el seu recurs de súplica, els querellants denunciaven que la inadmissió a tràmit de la querella “vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, atès que no hi ha cap motivació per comprendre les raons de l’arxivament” i atès que “en cap moment assenyala quins raonaments concrets utilitza per descartar les múltiples proves i indicis” que, expliquen, van aportar en el seu escrit inicial.
La querella, que es va presentar el passat 5 de desembre, anava adreçada contra el rei emèrit, l’empresari Juan Vilallonga i el director general del CNI, Félix Sanz Roldán, entre d’altres persones, per un total de 13 delictes inclòs el d’organització criminal, arran d’un àudio del comissari jubilat i en presó provisional José Manuel Villarejo en el qual Corinna afirmava que Juan Carlos de Borbó tenia testaferros, diners a Suïssa i havia cobrat comissions per mitjançar en l’adjudicació de l’AVE a la Meca a una UTE espanyola.
