Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024
Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024

El Suprem proposa elevar al TC el cas de l’exalcalde de Sabadell Maties Serracant per desobediència durant l’1-O

La Crida per Sabadell, partit pel qual va ser batlle, denuncia que el criteri qüestiona el conjunt de la Llei d'Amnistia

|

- Publicitat -

La formació Crida per Sabadell denuncia que qui va ser alcalde de la capital vallesana entre 2017 i 2019, Maties Serracant, ha rebut la notificació que el Tribunal Suprem proposa plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat per al seu cas. Serracant va ser condemnat a quatre mesos d’inhabilitació i una sanció de 1.800 euros per desobediència greu comesa per autoritat o funcionari públic pels fets de l’1-O a la ciutat. La notícia arriba l’endemà de saber-se que el Suprem també durà la Lleu d’Amnistia un cas de desordres públics als jutjats de Girona, motiu pel qual la formació considera que el criteri del tribunal suposa qüestionar el conjunt de la llei i suposa una “fase més de la repressió de l’Estat al poble català”.

Publicitat

La titular del jutjat penal número 1 de Sabadell va imposar la condemna a l’alcalde el juny de 2023, entenent que no va actuar per impedir la celebració del referèndum a la ciutat. Un dels punts crítics a la localitat va ser l’escola Nostra Llar, on la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, havia d’emetre el seu vot, i on la Policia Nacional va irrompre al centre a la recerca d’urnes i paperetes, que finalment no van trobar, provocant desperfectes importants al centre educatiu.

“Ja érem conscients que l’aplicació de la Llei d’Amnistia estaria plena d’entrebancs i que la repressió no acabaria, avui veiem que malgrat l’amnistia ha arribat ja a nombrosos policies i ha servit també per rentar la cara d’una part de l’Estat, novament els tribunals n’impedeixen l’aplicació i molts encausats i encausades segueixen patint la repressió”, destaca Serracant en un comunicat.

El Tribunal Suprem reconeix que el de l’exalcalde és un cas clara aplicació de la Llei d’Amnistia, però justifica la decisió de portar el cas al Constitucional al·legant que la llei suposa un “tractament discriminatori en funció de la ideologia sense motiu o causa constitucionalment acceptable”. De la mateixa manera, destaquen que el propi principi d’amnistia proposat a partir d’una majoria parlamentària genera inseguretat jurídica.

Et pot interessar  Exfiscals i magistrats jubilats del Suprem es querellen contra Joan Carles I per cinc delictes tributaris

Serracant ha anunciat que compareixerà en el tràmit de deu dies per al·legar respecte a aquesta qüestió d’inconstitucionalitat.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut