El Tribunal Suprem continua amb el seu particular cop d’estat judicial. Aquest dilluns, la sala penal del tribunal espanyol ha confirmat que no amnistia els delictes de malversació, i ha rebutjat així els recursos de súplica interposats per Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, processats per malversació en el marc de la causa de l’1-O. A més a més, també ha rebutjat els recursos de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.
La sala considera que els polítics independentistes van cometre malversació amb un benefici personal de caràcter patrimonial, una acusació que els mantindrà inhabilitats de qualsevol càrrec públic fins entrada la dècada del 2030. Els magistrats, ja el passat mes de juliol, sostenien que els polítics independentistes van fer servir patrimoni aliè i fons públics per als seus “propis objectius personals”: “Van fer amb el patrimoni aliè que els estava confiat allò que no van poder o no van voler fer amb el seu patrimoni. Van destinar el patrimoni aliè als seus propis objectius personals, que no pas per ser polítics, deixen de tenir aquest vessant també particular o sectària” esgrimia el tribunal en la interlocutòria emesa el mes de juliol.
En la mateixa interlocutòria, el tribunal afegia: “Fons públics posats al servei de les seves finalitats que eren també particulars, encara que poguessin ser compartides per un nombre més gran o més petit de persones. El finançament de campanyes electorals, de metes amb significació política, de propaganda o la implementació de les pròpies idees polítiques, fins i tot encara que tingui una vessant idealista, no deixa de reportar també un benefici personalíssim que adquireix caràcter patrimonial quan ha reportat un estalvi significatiu”.
Les defenses dels polítics independentistes, així com la Fiscalia i l’Advocacia General de l’Estat, van recórrer contra aquestes resolucions judicials. L’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde, denunciava en el seu recurs que el Tribunal Suprem havia fet “trampa” a l’hora d’interpretar de “forma esbiaixada” les modificacions legislatives sobre la malversació de fons públics als dirigents independentistes, tot alertant que “el poder judicial reinterpreta la llei quan li convé per efectuar repressió política“. Per la seva banda, el ministeri públic argumentava en el seu recurs que no hi va haver cap benefici patrimonial i tampoc es van afectar els interessos financers de la Unió Europea, com sosté el Suprem.
