La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat aquest divendres l’absolució de l’exministre Rodrigo Rato i les altres 33 persones encausades pel ‘cas Bankia’ que investigava la sortida a borsa de l’entitat. Els magistrats han desestimat els recursos de l’Associació Espanyola d’Accionistes Minoritaris de Societats Coitzades (AEMEC) i l’empresa Bochner España S.L. contra la sentència de l’Audiència Nacional que els va absoldre dels delictes de falsedat documental, falsedat comptable i estafa. Els magistrats del Suprem conclouen que no hi ha motius per posar en dubte aquella sentència i que no es va vulnerar el dret dels afectats a la tutela judicial efectiva, i a més els imposa el pagament del cost del procés.
El Suprem confirma d’aquesta manera la decisió de l’Audiència Nacional, que va concloure que la sortida a borsa de Bankia el 2011 disposava del vistiplau de tots els supervisors, també del Banc d’Espanya, la CNMV, el FROB i l’Autoritat Bancària Europea, i que, contràriament al que sostenien les acusacions, el fulletó de l’operació continua informació “certa” sobre la situació financera de l’entitat.
A més de Rato, la decisió del Suprem confirma l’absolució de l’exministre de l’Interior Angel Acebes, l’exconseller executiu de Bankia, José Manuel Fernández Norniella, l’exvicepresident José Luis Olivas i el també exvicepresident Francisco Verdú.
Dos recursos contra la decisió de l’AN
Els magistrats rebutgen d’aquesta manera els dos recursos que AEMEC i Bochner van interposar fa més de dos anys per vulneració de la tutela judicial efectiva i infracció de la Llei processal per error en la valoració de l’informe que havien emès els pèrits del Banc d’Espanya. La Fiscalia s’havia oposat als recursos i havia demanat que quedessin rebutjats.
Els magistrats del Suprem recorden que el procés a l’Audiència Nacional va comptar amb la participació de 59 testimonis i l’informe de 18 pèrits i que tot el procés de sortida a borsa va estar supervisat pel Banc d’Espanya, i conclouen que no hi ha prou elements per considerar que les decisions dels jutges de l’audiència van ser “arbitràries, absurdes o sense fonament”.
“No observem cap error palmari, ni arguments absurds que puguin determinar una declaració de nul·litat”, sosté el Suprem, que conclou que “no hi ha cap motiu” per posar en dubte la decisió de l’Audiència Nacional –adoptada per unanimitat- i, per tant, “no hi va haver cap classe d’indefensió o de vulneració del dret a la tutela judicial efectiva”.
A més de rebutjar els dos recursos, el Suprem dicta que els afectats s’han de fer càrrec del pagament del cost derivat de la interposició del seu recurs.
