El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, s’ha ofert a la Moncloa i al Govern de la Generalitat com a mediador d’un “conflicte eminentment polític” que està produint “greus afectacions a drets fonamentals” després d’haver-se acabat el judici de l’1-O, amb la voluntat de trobar “una solució pactada”. També ha anunciat que ha convocat diverses entitats empresarials, sindicals, acadèmiques, educatives i del món veïnal per una reunió conjunta que es celebrarà d’aquí a finals de mes per fomentar un diàleg “constructiu, imaginatiu i agosarat”. Aquest diàleg hauria de ser “com el que es va produir durant la Transició” i “ha d’incloure una consulta al poble de Catalunya”, ha afegit. També ha apuntat que seria “un element positiu” i una “contribució a la convivència” l’alliberament dels polítics en presó provisional. Ribó també ha reivindicat que el dret de participació no es limita amb el dret de sufragi passiu, sinó que “la ciutadania té dret a escollir representants populars que tenen dret a desenvolupar la tasca de representació” en referència als polítics que no poden exercir els seus càrrecs polítics.
Pel que fa a la presó provisional dels polítics catalans, ha dit que havia estat “abusiva” i que “una demanda política a un problema polític mai no pot ser confrontada ni solucionada per via penal”. En aquest sentit, ha recordat la recomanació del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, en l’Opinió 6/2017, de 27 de maig de 2019, que “va establir que la detenció de Cuixart, Sànchez i Junqueras va ser arbitrària”. Ha exposat la jurisprudència existent per concloure que l’Estat hauria de donar “compliment immediat” a aquest text. El Síndic ha reclamat que es reverteixi la suspensió dels càrrecs electes privats de llibertat, tenint en compte que aquesta mesura vulnera el dret de sufragi passiu i de participació en condicions d’igualtat dels diputats suspesos. Ha afegit que també afecta al dret de la ciutadania catalana que va participar a les eleccions.
Ha indicat que ha fet arribar aquestes demandes la presidència i els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al president del Govern espanyol, a la presidenta del Congrés dels Diputats, al Defensor del Poble, al Defensor del Poble Europeu, a la comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, a l’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans i a tots els membres europeus de l’Institut Internacional de l’Ombudsman.
