El Síndic de Greuges ha traslladat a la Junta Electoral Central (JEC) la prohibició emesa per la Junta Electoral Provincial de Barcelona d’utilitzar determinades expressions com ara presos polítics als professionals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En el seu escrit, que també s’ha presentat al Defensor del Pueblo, Ribó argumenta que l’expressió està reconeguda al dret internacional i s’ajusta a la realitat dels líders empresonats per la qual cosa considera que no atempta contra els principis d’igualtat, pluralitat i neutralitat política. El Síndic també defensa la professionalitat i el criteri tècnic dels treballadors dels mitjans públics de la CCMA i que seria positiu incloure fórmules ”més flexibles” que les adoptades per la JEC.
Pel Síndic haurien de ser fórmules que respectessin el dret fonamental a la llibertat d’informació, reconegut a l’article 20 de la Constitució Espanyola i 10 del Conveni europeu, garantint un marge ”d’apreciació” als professionals de la informació en relació amb l’ordenació de les emissions de la informació electoral, sense condicionar la neutralitat informativa i el dret de l’electorat a decidir la seva opció política de maner ”lliure i informada”.
El TSJC admet a tràmit la querella de la fiscalia contra Torra per desobediència a la JEC sobre els llaços grocs
D’altra banda, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la querella de la Fiscalia Superior presentada la setmana passada contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) que l’obligaven a retirar els llaços grocs i les pancartes a favor dels presos polítics dels edificis de la Generalitat. En una breu interlocutòria de set pàgines, els magistrats admeten a tràmit la querella i designen Carlos Ramos com a instructor de la causa.
Aquest magistrat del TSJC, ponent de la resolució per la qual s’ha admès a tràmit la querella, fa un dibuix legal dels motius pels quals s’ha d’admetre o no, i arriba a la conclusió que “tenint en compte” que la demanda “es dirigeix contra persona aforada davant d’aquest Tribunal superior de Justícia”, que “compleix els requisits” descrits a la Llei d’Enjudiciament Criminal, que la relació circumstanciada de fets que incorpora “presenta a priori una presència delictiva” i que aporta “un principi de prova” d’aquells fets, es decideix acceptar-la a tràmit.
