El Síndic de Greuges creu que l’aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obliga a impartir un 25% de castellà a les aules, “agreujaria” les disfuncions del sistema educatiu. Ho ha explicat aquest dilluns després de presentar l’informe ‘Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya’, en el qual defensa que l’ús de les llengües oficials es pot garantir sense necessitat d’aplicar una proporció mínima. De fet, assenyala que la fórmula judicial comportaria un percentatge més elevat del fixat. Així, a través de les dades d’una simulació, subratlla que la xifra se situaria en un 35% si es garantís una assignatura no lingüística íntegrament en llengua castellana al conjunt de centres.
Rafael Ribó ha defensat que el model lingüístic a Catalunya ja s’ajusta a la Constitució i a l’Estatut, afegint que l’aplicació d’una proporció “rígida” per a una determinada matèria prevista en la jurisprudència del TSJC “entra en contradicció amb el caràcter global dels continguts curriculars”. Per altre costat, ha lamentat que només un terç dels centres enquestats tenen projectes lingüístics pròpiament inclusius.
L’informe que s’ha presentat avui conté els resultats de l’enquesta sobre els drets dels infants i usos lingüístics a Catalunya, adreçada als centres educatius que imparteixen ensenyaments de primària i/o secundària obligatòria, i més específicament a l’alumnat de 5è de primària i de 3r d’ESO. D’aquesta forma, ha comptat amb la participació de 974 centres de primària, el 43,4% del total, i 547 centres de secundària, el 51,0% del total, i l’han respost 52.522 alumnes (26.419 de primària i 26.103 de secundària).
Més d’un 60% d’ús del català a les aules
De l’explotació de les dades es pot afirmar que el català i, en menor proporció, el castellà són llengües d’ús en l’ensenyament al sistema educatiu, sense que aquesta presència sigui residual en cap de les dues llengües, i amb una presència de la llengua catalana que no arriba a doblar la presència de la llengua castellana.
D’acord amb els resultats extrets, a l’educació primària el català és llengua d’ús a l’escola un 62,1% de la jornada escolar; el castellà, un 33,1% de la jornada escolar, i l’anglès (o altres llengües estrangeres), un 4,7%. I a l’Educació Secundària Obligatòria, el català és la llengua d’ús un 60,6% de la jornada escolar, el castellà, un 32,9%, i l’anglès, un 6,4%.
Si es pren com a referència la llengua d’ús a l’aula, tenint present la impartició de l’àrea o matèria i la interacció entre professorat i alumnat dins de l’aula, a primària, el català hi és present en un 70,2%; el castellà, en un 22,0%, i una llengua estrangera, en un 7,5%; mentre que a secundària, el català és present a l’aula en un 64,4%; el castellà, en un 28,2% i una llengua estrangera, en un 7,4%.
Més enllà de l’aula, la llengua d’ús al pati és majoritàriament el castellà, especialment a secundària, i també ho és al servei de menjador a secundària. A primària, en canvi, la llengua d’ús al servei de menjador escolar és majoritàriament el català, amb menys intensitat que a l’aula.
El castellà s’imposa fora dels centres
Si bé el català és la llengua predominant a les aules, en analitzar l’ús de les llengües per àmbits socials entre els adolescents, es constata que, amb l’excepció de l’àmbit del lleure, a la resta d’espais on desenvolupen la seva vida quotidiana la mitjana d’usos en castellà supera a bastament els del català. És el cas de l’àmbit familiar, el grup d’amics, l’àmbit de lectura, el pati escolar i, sobretot, l’àmbit audiovisual.
De la mateixa manera, de l’enquesta també se’n desprèn que en el pas a l’adolescència baixa l’ús de la llengua catalana i els adolescents castellanoparlants inicials tendeixen més a la hibridació lingüística que els catalanoparlants inicials.
De fet, segons les dades, un 20,9% dels adolescents van manifestar “no tenir cap contacte actiu amb el català” en la seva vida quotidiana fora de l’escola (uns 17.000 alumnes), mentre que el 5,1% van assegurar que els passava el mateix, però amb el català (uns 4.000). En aquest sentit, el Síndic, ha remarcat el paper “compensatori” dels centres a l’hora de proporcionar “espais d’interacció i contacte” en les diferents llengües.
Les recomanacions de l’informe
Finalment, pel que fa a l’apartat de recomanacions, Ribó ha subratllat la necessitat de definir projectes lingüístics d’acord amb la realitat sociolingüística i pedagògica de cada centre. També ha insistit que cal garantir la formació i l’acompanyament del professorat i reforçar els equips d’assessorament.
Pel que fa a la regulació de l’ús de les llengües oficials a l’ensenyament, l’informe apunta que cal modificar la legislació per consolidar una “concepció holística” de la llengua vehicular, desenvolupar eines per millorar el coneixement dels usos, i establir criteris per determinar la presència de les llengües a l’ensenyament en funció del context.
