El Senat ha aprovat definitivament aquest dijous la proposició de llei orgànica que elimina el delicte de sedició i modifica el de desordres públics i malversació. La iniciativa registrada per PSOE i Unides Podem acordada amb ERC ha rebut 140 vots a favor, 118 en contra i 3 abstencions. El ple de la cambra alta ha estat marcat per la intervenció del Tribunal Constitucional (TC), que ha obligat a retallar el text de la proposició de llei per la suspensió de la dues esmenes que s’hi van introduir al Congrés per desbloquejar la renovació del mateix TC. El text final que es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat no inclou aquesta part després que el Constitucional ratifiqués ahir dimecres a la nit la decisió de paralitzar-les.
El portaveu del PP al Senat, Javier Maroto, ha defensat que el que han fet els populars portant el text al TC i sol·licitant la suspensió cautelaríssima de les dues esmenes és “tractar de solucionar un nyap i un atropellament”. “S’han topat amb l’estat de dret, això és el que ha passat”, ha dit Maroto, que ha defensat que el problema és de “formes”. “El PP recorre el que està mal fet”, ha insistit. Maroto també ha criticat que la reforma del Codi Penal s’ha fet “al dictat” de l’independentisme.
El PP així com Junts, Vox, UPN i Cs han defensat les seves esmenes a la totalitat contra el text, que no han prosperat. El senador de JxCat Josep Maria Cervera ha remarcat que el seu partit “no avala la criminalització del procés” i ha denunciat que la reforma implica “considerar el referèndum i els seus actes preparatius com a delictes punibles” així com “ampliar la criminalització de conductes democràtiques” amb la reformulació dels desordres públics.
La portaveu d’ERC a la cambra alta, Mirella Cortès, ha respost a Junts que “la manca d’acompanyament d’una part significativa de l’independentisme” en la negociació empresa per ERC amb el govern espanyol “no reforça la posició negociadora de Catalunya”. “Si totes les formacions estiguessin acompanyant, els resultats serien molt millors”, ha remarcat, i ha retret que “la crítica contínua sense proposta porta a un carreró sense sortida”.
Reforma de la sedició i malversació
La reforma parteix d’un acord entre el PSOE i ERC per a la derogació del delicte de sedició. Com a contrapartida hi ha un enduriment dels desordres públics agreujats, castigats amb fins a tres anys de presó en els casos de pertorbació “rellevant” de la pau pública mitjançant “violència o intimidació”, fet que deixa oberta la porta als jutges per valorar aquesta “intimidació”.
PSOE i ERC també van acordar una de les modificacions de la llei que han generat més debat, la del delicte de malversació. La reforma distingeix entre diversos tipus de malversació segons si hi ha ànim de lucre personal o no, i rebaixa substancialment -però no despenalitza- els casos d’autoritats que destinen diners públics a una finalitat diferent de la que estaven assignats.
Si en aquests casos hi ha un “dany o entorpiment greu del servei” al que anaven destinats els diners s’estableixen penes d’un a quatre anys de presó. Si no és “greu” només inhabilitació de fins a tres anys.
Un cop es publiqui la proposició de llei al BOE, entrarà en vigor als 20 dies. Per tant, ja ho farà a principis de 2023. A partir d’aquest moment, serà el Tribunal Suprem qui haurà de revisar les penes dels líders independentistes condemnats per sedició i malversació.
Polèmica amb el TC
La reforma ha estat envoltada de polèmica pel seu contingut i per la seva tramitació exprés. El govern espanyol ha hagut d’afrontar les crítiques de l’oposició de dretes que ha dut la qüestió al TC abans que la reforma hagi acabat la tramitació parlamentària. La suspensió per part del Constitucional de la part que cercava desbloquejar la renovació del TC, que va provocar que la comissió de Justícia del Senat retallés el text que s’ha debatut aquest dijous ha estat un fet inèdit a les Corts espanyoles.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va retreure al PP a la sessió de control d’ahir dimecres a la tarda a la cambra alta que hagi aconseguit “emmudir les Corts”, però va advertir que el “parlament parlarà amb veu alta i clara”. PSOE i Unides Podem preveuen rescatar la part suspesa i aprovar-les a través d’una proposició de llei específica.
