Enmig de l’imminent retorn i la detenció del president a l’exili, Carles Puigdemont, el Sindicat Nacional de Seguretat de Catalunya (SEGCAT) ha emès un comunicat en el qual admet que “cal un canvi urgent” però “no el president del 155”, en referència al debat per investir Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat arran de l’acord entre ERC i el PSC. El sindicat lamenta que aquest canvi de rumb en l’estratègia d’ERC comportarà “un nou canvi a la conselleria d’Interior i potser dels seus màxims dirigents” i manifesta estar “dolgut” pel fet que s’entregui la Generalitat “als seus botxins”.
El sindicat expressa la seva profunda preocupació pel fet que després d’haver tractat amb nou consellers diferents al llarg dels últims 15 anys, la conselleria d’Interior quedi ara en mans del PSOE, perquè tem que es tornarà “als favoritismes sindicals que durant tant de temps vàrem viure al Cos de Mossos d’Esquadra i tant perjudicial va ser per al col·lectiu”. SEGCAT reitera el que ja va expressar a la Comissió d’Estudi sobre el model policial del 2022: “La seguretat dels ciutadans catalans no està garantida perquè depenem de l’Estat espanyol i ens cal fer un pas endavant cap a una república catalana”.
“Som conscients de tot el que ha viscut Catalunya durant aquests últims anys i aquest canvi de rumb, amb el President del 155, no creiem que sigui positiu per al nostre país” expressa SEGCAT en el comunicat emès aquest dimecres. El col·lectiu no entra a valorar l’acord entre ERC i el PSC, però sí que retreu als republicans el fet que ara doni suport “a un candidat que va estar i està a favor del 155 i en contra que els ciutadans de Catalunya puguin decidir lliurement el seu futur”. Afegeix que els dol veure que, després d’anys de lluita per la independència i de “la persecució que han patit tants anys des dels presidents Macià i Companys fins als dirigents actuals, ara entreguin la Generalitat de Catalunya als seus botxins“.
El sindicat conclou el comunicat subratllant que “cal un canvi urgent de la política catalana actual”, perquè aquesta “no és valenta ni té paraula, i pensa més en la cadira i no en allò que realment necessita el poble de Catalunya. Per això, fem una crida a una política catalana valenta i amb principis“.
