El relator de l’ONU sobre les minories, Nicolas Levrat, ha defensat en una entrevista a l’ACN la legalitat de la llei d’amnistia i ha criticat els qüestionaments de la norma sorgits del poder judicial. Levrat també ha defensat el dret a l’autodeterminació dels catalans i el sistema d’immersió lingüística, per bé que s’ha mostrat partidari dels sistemes multilingües. Pel que fa a la situació del català, la presidenta de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística (ELEN), Elin Haf Gruffydd Jones, lamenta la “polarització” entorn de l’ús del català a l’escola des de l’auge de l’independentisme. També en declaracions a l’ACN, Jones reclama als partits polítics contraris a la secessió que es pronunciïn de forma “molt clara” a favor de la llengua.
Levrat ha considerat que l’amnistia és “un bon pas” perquè la irrupció de la justícia en un assumpte “polític” ha “enverinat” la vida política tant de Catalunya com d’Espanya. Per això creu que és “una oportunitat per retornar l’assumpte” al camp polític.
Alhora ha criticat el qüestionament de la norma sorgit del poder judicial. “La llei ha passat per les instàncies que tenen les competències per aprovar-la. Per tant és legal”. Jutges i fiscals estan “per aplicar la llei, no per decidir si és legal o no”.
El relator de l’ONU sobre les minories també s’ha mostrat a favor que els catalans puguin decidir “el seu destí”. Levrat ha recordat que el 2017, quan encara no ostentava el càrrec que ara defensa, ja va dir “clarament” que d’acord amb les lleis internacionals, europees i espanyoles els catalans tenen aquest dret. “Aleshores no veia cap raó per la qual els catalans no podien votar. Era la posició que tenia el 2017 i és la que també tinc ara”, ha afegit.
Sobre la immersió lingüística, Levrat ha recordat que al món hi ha 6.000 llengües, però no sistemes educatius en cadascuna d’elles. Per tant, tots els estats o les regions que tenen les competències trien les llengües en què volen ensenyar. Això vol dir que “la majoria de sistemes educatius són immersius. Si la immersió és en francès, en castellà o en català no hi fa gaire res”, ha dit.
Alhora, en el cas d’Espanya, com que les competències en matèria d’educació estan transferides a les Comunitats Autònomes, “és legítim que les institucions catalanes triïn el català per al seu sistema educatiu”. “Això no exclou, i de fet s’hauria d’afavorir, les educacions multilingües o almenys bilingües”, ha subratllat Levrat. En tot cas, el relator de l’ONU per a les minories ha opinat que el català “no està en perill de desaparèixer”, si bé hi ha riscos que han de combatre, sobretot, els mateixos parlants de la llengua fent-la servir.
El català no està en perill
“Els polítics que estan contra de la secessió no estan defensant prou el català”, constata Jons, que avisa: “Fins que això no passi, dubto que es recuperi l’equilibri”.Des de l’ELEN neguen que el català estigui “en perill”, però sí que diagnostiquen una situació de “moltes dificultats” per la llengua. Un dels àmbits que veuen amb més preocupació és el de les noves tecnologies i el domini del castellà a les xarxes socials i Internet. “És molt important tenir punts de referència culturals, musicals, audiovisuals a Internet per formar identitats entre els joves”, subratlla la presidenta de la plataforma que aglutina Òmnium Cultural i que aquest dissabte celebra una conferència a Barcelona sobre “els drets lingüístics dels parlants de les llengües minoritzades.
“Hi ha llengües minoritzades en una situació molt pitjor””, opina el secretari general de l’ELEN, Davyth Hicks, Tanmateix, diu que han triat la conferència a Barcelona per abordar els “atacs judicials” al sistema d’immersió lingüística: “Per nosaltres és molt important que estigui protegit legalment”.
Si bé Hicks donava per fet que la immersió a Catalunya estava ben arrelada per l’ampli suport social i polític que té, admet que “no estava prou protegida”. Segons ell, part del problema és que els drets lingüístics no estan blindats a la UE. A més, el govern espanyol hauria de prendre mesures per protegir la immersió, defensa Hicks, que també creu que s’haurien de combatre judicialment els casos que reclamen imposar el 25% de castellà a les escoles.
Oficialitat del català a la UE
El secretari general de l’ELEN, Davyth Hicks, es dedica a fer ‘lobby’ per les llengües minoritzades a Brussel·les i ha estat seguint activament les negociacions al Consell d’Afers Generals de la UE sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Hicks assegura que proposta va ser ben rebuda per gran part dels estats, i inclús el va sorprendre la “bona reacció” dels francesos. Ara bé, avisa que cal continuar “persuadint” els estats per garantir que aquesta legislatura s’aconsegueix l’oficialitat del català a la UE. “Necessitem voluntat política perquè es faci realitat”, afirma.
Amb tot, Hicks veu “millorable” la pressió que el govern espanyol està fent als països reticents, però també recela del compromís de la Comissió Europea amb l’oficialitat del català i avisa que pot demorar la carpeta ajornant la publicació del seu informe al respecte.
Altres iniciatives
Tots dos defensen l’impuls a la producció audiovisual en català i a les xarxes com a eina per promoure la llengua. Per exemple, Hicks aposta per obligar a plataformes com Netflix o HBO a tenir a la UE una quota de produccions en llengües com el català, basc o gallec, però també l’estonià o el letó, llengües d’estats, però que també pateixen un “efecte minoritzador” envers l’anglès.
Jones avisa també de l’escassa presència del català en l’àmbit comercial: “No pot ser que sector públic operi en català i el sector privat ignori que el català és la llengua de Catalunya”. Per això, defensa promoure la llengua en sectors específics com el de les economies creatives o el de l’hoteleria. Igualment, reclama accions per millorar l’accés a l’aprenentatge de la llengua per a les casses més baixes que no parlen català.
