JxCat, ERC i la CUP tiraran endavant conjuntament la reforma del reglament del Parlament després que aquest dilluns s’hagi evidenciat un trencament amb la resta de formacions de la cambra. El text amb què es treballa passa perquè el ple, previ acord de la Mesa, tingui la capacitat d’activar, amb els vots de dos terços de l’hemicicle, mesures excepcionals com sessions telemàtiques o en grups reduïts. Cs, PSC-Units, CatECP i el PPC, però, s’oposen a incloure-hi investidures, mocions de censura o qüestions de confiança. Alguns grups, fins i tot, han arribat a proposar prohibir-ho explícitament al reglament.
Davant d’aquest bloqueig, des de JxCat destaquen que s’ha “activat” la majoria independentista i han afirmat a l’ACN que d’aquí a uns dies tancaran el text definitiu amb ERC i la CUP. JxCat creu necessària la reforma del reglament del Parlament per de preveure que qualsevol ple es pugui fer de manera telemàtica amb intervencions i votacions a distància.
Fonts republicanes han assenyalat que aposten per mantenir els punts que han generat consens, com la majoria de dos terços del ple per tal d’activar mesures excepcionals, com a base per tancar la ponència i elevar el text final a l’hemicicle. ERC vol recollir “al màxim” les opcions que més suports han rebut durant les sessions de la ponència, però no són partidaris de restringir ni limitar cap debat parlamentari.
Des la CUP han assegurat que han fet “tots els esforços possibles per garantir un consens” i defensen que els supòsits per celebrar sessions excepcionals “són prou amplis” –ja que requereixen del suport de la majoria de la Mesa i de dos terços dels diputats– com perquè puguin activar “qualsevol tipus de ple” i evitar que la cambra “quedi limitada”. Els anticapitalistes han constatat que, en aquests termes, “només” poden arribar a un acord amb JxCat i ERC.
No ho veuen de la mateixa manera els grups no independentistes. Cs, per exemple, ha posat com a “línia vermella” la possibilitat de fer investidures telemàtiques i, com la resta de l’oposició, no subscriurà el dictamen si contempla aquesta opció. “Matèries com la moció de censura, la qüestió de confiança o la investidura han de ser per via presencial”, han defensat a l’ACN fonts taronges, que han esgrimit que plens de “tanta solemnitat” requereixen que hi hagi tots els diputats a l’hemicicle.
També des del PSC-Units han apel·lat a la idiosincràsia de les investidures, les mocions de censura i les qüestions de confiança per demanar “una excepció dins de l’excepció” i que no es puguin celebrar a distància. Fonts socialistes remarquen que, en aquestes sessions, s’estableix o es destrueix el vincle de confiança de la cambra amb el Govern i, per tant, haurien de quedar fora dels supòsits d’excepcionalitat. A més, recorden que el Tribunal Suprem ja ha establert jurisprudència quan va anul·lar part de la llei del Parlament que s’havia alterat per facilitar la investidura a distància de Carles Puigdemont.
Els comuns, tot i que són partidaris de reformar el reglament, consideren que les investidures, les mocions de censura i les qüestions de confiança són procediments de massa importància com per incloure’ls en els supòsits d’extraordinarietat. Tot i coincidir en l’habilitació de plens telemàtics i altres possibilitats, CatECP ha avançat que no donaran suport a la modificació impulsada pels independentistes.
Tampoc ho farà el PPC, que es va oposar des del començament a reformar el text en entendre que pretenia facilitar el camí a Puigdemont per assolir la presidència de la Generalitat des de l’estranger. Així ho han confirmat fonts populars a l’ACN.
