La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, ha afirmat que l’oferta d’un govern de coalició amb Podemos “ja no està vigent” i ha apostat per un acord programàtic, en base al document amb 300 mesures que presentarà la setmana que ve Pedro Sánchez, per desbloquejar la investidura. “No podem tornar un altre cop al temps passat. Triar és renunciar”, ha dit aquest divendres a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Celaá ha recordat que el partit lila va rebutjar totes les propostes del PSOE, també la de coalició que van fer al juliol i que ara Pablo Iglesias s’ha mostrat obert a acceptar amb alguna modificació. “És una proposta minada per la desconfiança” , ha insistit la ministra portaveu, que ha argumentat que no volen “dos governs en un”. “Els governs s’han de configurar de forma cohesionada i forta”, ha dit Celaá, que ha defensat que la millor opció és un govern en solitari dels socialistes amb el suport extern de Podemos.
Celaá ha apel·lat a la “responsabilitat” del partit lila per evitar noves eleccions i ha confiat que la “bondat” del projecte que presentarà Sánchez, en el qual es veurà reflectit part del programa de Podemos, faci que l’acceptin.
Hisenda busca alternatives per transferir el deute pendent a les autonomies
D’altra banda, la portaveu del govern espanyol ha afirmat que el ministeri d’Hisenda continua buscant fórmules alternatives “dins la legalitat” per poder transferir el deute pendent a les autonomies corresponent al finançament del 2019. Tanmateix, Celaá ha defensat que per ara l’executiu no té marge per fer els pagaments perquè està en funcions i, segons el dictamen de l’Advocacia de l’Estat, no pot actualitzar les bestretes. La ministra portaveu ha recordat que els pressupostos generals de l’Estat per al 2019 incloïen l’actualització de les bestretes i ha tornat a culpar el bloqueig polític. “Estem sense pressupostos i en funcions”, ha lamentat. El govern espanyol es va comprometre aquesta setmana a pagar el deute pendent tan bon punt Pedro Sánchez sigui investit president. Al seu torn, el Govern va acordar al Consell Executiu de dimarts iniciar actuacions legals per reclamar aquests ingressos pendents de transferir.
El Gobierno contracta un sistema de detecció remota de drons que suposin una amenaça per a la seguretat
El Gobierno ha contractat un sistema de detecció remota de drons que puguin suposar una “amenaça per a la seguretat ciutadana”. Té un cost de 290.000 euros i es podrà implementar de forma “immediata”, segons ha explicat aquest divendres la portaveu de l’executiu en funcions a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. La vigilància es farà a edificis d’altes institucions de l’Estat (els palaus de la Zarzuela i Moncloa o el Congrés dels Diputats) i zones de navegació aèria. Celaá ha argumentat que els drons poden tenir “conseqüències perilloses” quan “s’aproximen a infraestructures crítiques o difonen imatges de zones prohibides” i s’utilitzen amb finalitats d’espionatge, tràfic de drogues o terrorisme. Només entre el 7 i el 16 de juliol a l’àrea de Madrid es van fer 117 vols il·legals, segons ha dit la ministra portaveu. Celaá ha dit que amb el nou sistema de detecció remota, identificació, seguiment i neutralització dels drons l’Estat podrà actuar de forma “ràpida i eficaç” a partir d’ara per evitar episodis com els que es van viure a l’aeroport de Gatwick, a Londres, quan la presència d’un dron va provocar la cancel·lació de vols.
