Que les cireres estan ben repartides a l’hora d’establir qui controlarà l’actuació de l’executiu és un fet ben conegut. No obstant això, mai havia estat tan evident, fins al punt, que el PSOE ja no es molesta ni a mantenir les aparences i pressiona els seus diputats perquè acceptin la proposta del seu “etern rival”, el PP.
Els socialistes, que conformen el govern que es fa dir “més progressista de la història”, davant l’estupefacció general, controlaran “al límit de la normativa” quin serà el vot dels seus diputats amb relació al candidat proposat pel PP.
En efecte, la direcció del partit del puny i la rosa s’encarregarà de “supervisar” que els seus diputats donen suport al polèmic jutge Enrique Arnaldo, perquè esdevingui un dels quatre jutges del Constitucional. Agafeu-vos fort perquè en aquest cas greu aquí cada actor polític implicat i juga una part important.
En primer lloc, el candidat suggerit pel PP, Enrique Arnaldo, és un jutge que ha estat investigat per la Fiscalia de Las Palmas. El magistrat va ajudar a encobrir un cas de corrupció condemnat, ja que va enviar un correu electrònic en el qual donava instruccions a José Francisco Reyes Rodríguez.
Reyes, llavors alcalde del municipi Yaiza a Lanzarote, va rebre aquest correu i se suposa que va dur a terme aquestes instruccions perquè les irregularitats amb la constructora no fossin detectables. Reyes va ser condemnat per altres casos de corrupció i Enrique Arnaldo, va salvar-se de manera “imprevista”, perquè es va considerar que aquest correu inculpatori s’havia obtingut d’una manera il·legal, i no va poder-se usar com a prova en el judici.
En segon lloc, cal esmentar el Partido Popular, que ha suggerit aquest polèmic jutge, malgrat saber que hi ha informació pública que demostra que Arnaldo “va fer els ulls grossos amb la normativa”.
Per tant, deixa en evidència els de Casado, que volen nomenar algú que ha estat investigat per ajudar a “tapar irregularitats”. Així doncs, en comptes de cercar un magistrat que observi el compliment al peu de la lletra de la normativa, permeten que “els seus rivals polítics” estiguin controlats per “jutges amb possibilitat de ser influïts”.
Cal recordar que el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), entre les seves funcions hi ha les de controlar el Gobierno. Per tant, té un important paper per garantir la separació de poder a l’Estat.
A més, la legislació espanyola no compleix la recomanació europea pel que fa a la designació dels membres del CGPJ. La normativa comunitària recomana que hi hagi un criteri mixt en la selecció. Per tant que tant els polítics, com els jutges proposin qui configurarà el CGPJ. Actualment, només els polítics estableixen qui controlarà l’executiu.
Finalment, cal parlar dels socialistes. El PSOE ha forçat la normativa per assegurar que la proposta del PP arriba a bon port. D’aquesta manera, a més d’influir en els membres de CGPJ que els socialistes han suggerit, se suposa que afins, també influiran en els que el PP ha nomenat.
Els socialistes han aprofitat el canvi de reglament que el Congreso va veure’s obligat a dur a terme per mantenir la seva activitat davant la pandèmia. Així, a causa de l’emergència sanitària es va possibilitar el vot a distància. Perquè els diputats puguin comprovar que han emès el vot, es genera de manera automàtica un document que valida la votació, en el qual es detalla què s’ha votat.
Aprofitant aquest canvi, que ha succeït davant l’emergència sanitària, la direcció del PSOE ha exigit als seus diputats que enviïn aquest comprovant, en el qual es pot veure la votació de cada diputat. Aquest fet atempta contra el vot secret, ja que permet controlar què ha fet cada diputat socialista i contrastar-ho amb els resultats públics de la votació. Per tant, no s’està tenint en compte que l’acta de diputat és personal, i s’atempta contra els drets dels diputats com a subjectes polítics, com ha explicat El Periódico.
En definitiva, s’ha vist que la renovació del CGPJ és un procés complex. Precisament les pressions, actuacions “al límit de la llei” de cada un dels actors polítics, demostren que la composició del Constitucional té repercussions judicials, algunes de les quals, podrien afectar notòriament la separació de poders a l’Estat.
