El PSOE, PP i Vox han unit els seus vots a la Mesa del Congrés per rebutjar les peticions de les formacions independentistes i aliats parlamentaris del govern de Pedro Sánchez per a la creació de comissions d’investigació sobre el biaix polític del Tribunal de Comptes i les comissions de Joan Carles de Borbó mitjançant la venda d’armes. Els socialistes han votat en contra de les comissions –com fan habitualment respecte a qualsevol petició sobre el rei emèrit- emparant-se en els escrits dels serveis jurídics del Congrés, que sostenen que la cambra no té potestat per controlar altres institucions de l’Estat com són el Tribunal de Comptes o la monarquia. Podem s’ha quedat sol donant suport a les iniciatives.
ERC, Junts, PDeCAT, CUP, Bildu, Compromís, Més País i BNG havien registrat una petició conjunta per a la creació d’una comissió d’investigació que analitzés si el Tribunal de Comptes ha actuat amb biaix polític en les investigacions que ha dut a terme fins ara. Des del 2014 el Tribunal ha obligat a desenes de líders independentistes i càrrecs de la Generalitat a pagar més de 35 milions d’euros, unes actuacions que segons el text registrat contrasten amb la seva laxitud respecte a les irregularitats comptables d’altres administracions.
L’exposició de motius de la petició recordava que la Llei del Tribunal de Comptes estableix que aquest organisme ha d’actuar d’acord amb els principis de legalitat i imparcialitat, i farà constar totes les infraccions, abusos o pràctiques irregulars que hagi observat amb indicació de les responsabilitats i de les mesures per exigir-les.
Malgrat aquest fet, continuava, els informes que presenta el Tribunal de Comptes respecte a algunes administracions demostren una “absoluta inobservança” del que estableix la Llei fins i tot en els casos en què els informes recullen “greus irregularitats en matèria comptable”.
“El biaix ideològic que es desprèn d’aquest patró de comportament és del tot incompatible amb els principis d’un Estat de dret que regeixen l’activitat del Tribunal de Comptes, com el principi d’imparcialitat”, sostenia el text.
Les mateixes formacions havien registrat una nova petició de creació d’una comissió d’investigació sobre el rei emèrit, Joan Carles de Borbó, per esclarir les informacions que atribueixen part de la seva fortuna a operacions de tràfic d’armes a països àrabs per mitjà d’una empresa conjunta hispano-saudí suposadament creada per canalitzar el comerç entre els dos països.
L’exposició de motius de la petició recordava que segons les informacions, l’empresa Alkantara Iberian Exports Limited, fundada a Londres el 1978, hauria permès que Joan Carles I amassés part de la seva fortuna aprofitant la seva condició de cap de l’Estat per fer un entramat empresarial amb aparença legal i secreta per dur a terme durant anys tràfic d’armes.
Entre les operacions que citava hi ha comissions de 570 milions de dòlars entre 1980 i 1990. L’empresa està participada al 50% per dons públics espanyols gràcies a l’aportació de l’Institut Nacional d’Indústria (25%), i del Foment del Comerç Exterior (25%). El 50% restant era del delegat saudí, Adnan Khashoggi, i el president era l’amic de Joan Carles I Manuel Prado y Colón de Carvajal.
