La presidència espanyola del Consell de la Unió Europea també entra en campanya. El PSC acusa el Govern de ser poc proactiu per la presidència rotatòria de la UE. “Desconec què vol fer el govern català per la presidència”, diu l’eurodiputat socialista Javi López en declaracions a l’ACN. Fa una crida a l’executiu perquè expliqui “quina vol ser la seva aportació durant el semestre europeu”. Per la seva banda, l’independentisme busca la seva veu en aquest període de visibilitat espanyola a Europa. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba creu que és “una bona oportunitat” per aprofitar el “focus” que tindrà a sobre l’Estat. “L’independentisme ha d’estar el màxim de mobilitzat en el front repressiu”, referma. L’ANC confirma que prepara mobilitzacions.
Si bé la presidència espanyola de la UE es pot convertir en un element més de la campanya pel 23-J, diversos analistes polítics consultats relativitzen l’impacte de les eleccions en l’inici de la presidència. En una entrevista a l’ACN, la investigadora del CIDOB Carme Colomina avisa que el 23-J tindrà “una lectura molt més potent a nivell de la precampanya electoral europea”, ja que les grans famílies polítiques del bloc es juguen el control de Brussel·les el juny del 2024.
Inici de campanya i de presidència
La presidència espanyola del Consell de la UE arrenca l’1 de juliol i només sis dies després començarà la campanya electoral del 23-J. Durant aquests 15 dies hi ha diverses reunions de ministres europeus a Madrid, Valladolid, Vigo i Logronyo. Entre els actes més destacats, però, hi ha la reunió del col·legi de comissaris encapçalada per la presidenta Úrsula Von der Leyen que es farà just abans de l’inici de campanya. També la cimera de la UE-CELAC, que se celebrarà a Brussel·les. El discurs del president espanyol, Pedro Sánchez al ple del Parlament Europeu s’ha ajornat precisament per les eleccions.
Hi ha previstes dues cites de la presidència a Catalunya: una reunió informal dels ministres de Transport a Barcelona el 21 i 22 de setembre i una altra a Tarragona amb ambaixadors. Fonts de la presidència espanyola confirmen que la visita a Tarragona està prevista pel 20, 21 i 22 de juliol.
La carpeta catalana
L’Assemblea Nacional Catalana avança que pretenen fer “accions de protesta a finals de juliol i de setembre” coincidint amb aquestes visites. Fonts de l’entitat asseguren a l’ACN que, malgrat el 23-J, mantindran la “internacionalització de l’escàndol del Catalangate” i intentaran “contrarestar” la imatge de “tranquil·litat i fi del conflicte” que creuen que la taula de diàleg amb el govern de Sánchez ha projectat a Europa.
En canvi, Òmnium no ha contestat a les preguntes de l’ACN sobre la presidència.
L’eurodiputada Diana Riba descarta que les eleccions generals puguin refredar les reivindicacions independentistes i posa especial èmfasi en l’àmbit judicial, on els eurodiputats de Junts i ERC encara tenen diferents fronts oberts. “Durant la presidència se’n podrà parlar més i podrem posar de manifest aquesta doble situació judicial quan una cosa passa a l’Estat o quan passa a nivell europeu”, reivindica.
Just a la part contrària apareix l’eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas, qui lamenta que les institucions catalanes estiguin “segrestades pel separatisme des de fa deu anys” i que Catalunya “hagi deixat de ser un actor internacional que suma”. “L’independentisme utilitza Europa com una caixa de ressonància del debat polític intern”, diu, tot subratllant que les seves protestes “ja no interessen a ningú”.
Per la seva banda, Javi López creu que Catalunya ha d’explicar a Europa que “no vol boicotejar res” i que el seu paper hauria de ser el de “col·laborar” en comptes de “posar bastons a les rodes”. Malgrat aquesta crida, el dirigent socialista lamenta que el debat institucional que hi ha hagut entre el govern espanyol i Catalunya al voltant de la presidència del Consell de la UE ha estat “molt pobre”.
Precedents
La coincidència d’eleccions en l’estat que ostenta la presidència de la UE no és única. Entre els precedents més recents hi ha els comicis a França el 2022 i el de Polònia el 2011. En cap dels dos casos hi va haver relleu en el govern. En canvi, a la República Txeca hi van haver canvis a l’executiu durant la seva presidència del Consell de la UE el 2009, si bé no per unes eleccions, sinó per una moció de censura que va provocar el nomenament d’un nou primer ministre. També Bèlgica va exercir la seva presidència amb un govern interí per la incapacitat dels partits de formar una coalició.
Colomina recorda que des del Tractat de Lisboa del 2009 i la creació d’un president del Consell Europeu -institució on seuen els caps d’estat i de govern de la UE-, el paper de les presidències rotatòries de la UE ha canviat: “Han perdut importància política i han guanyat importància tècnica”. Cada any dos estats es reparteixen la presidència del Consell de la UE, la institució de nivell ministerial on es negocien les normatives europees al detall. Així, Colomina subratlla que ja fa un any que els equips tècnics espanyols i de Brussel·les preparen la presidència rotatòria i que hi haurà “una certa continuïtat” malgrat el que pugui passar el 23-J.
En una trobada amb mitjans, la directora executiva del think tank Strategic Perspectives, Linda Kalcher, recalcava dijous que el Parlament Europeu també està implicat en les negociacions legislatives, de manera que les presidències del Consell de la UE no tenen un paper tan destacat.
L’eurodiputat del PSC Javi López defensa el canvi de data impulsat pel president Sánchez, ja que considera que l’alternativa de mantenir-les a finals d’any hauria estat més perjudicial. “En cas que les eleccions s’haguessin celebrat al desembre, ens hauríem trobat amb una oposició amb l’única voluntat de desgastar el govern i el seu paper a la Unió Europea”, argumenta.
Crítiques al canvi en la data de les generals
Des de les altres formacions, la visió és diferent. L’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, afirma que l’anunci del canvi en la data de les eleccions va arribar de forma “sobtada” i entreveu un semestre “convuls”. “L’anunci no es va fer com s’hauria d’haver fet […] i Espanya no va quedar bé en les relacions internacionals”, afirma.
Tot i que Riba creu que les grans carteres europees no es veuran greument afectades -com per exemple aquelles relacionades amb les regles fiscals-, sí que mostra certa preocupació pel que pugui passar amb altres dossiers sota un hipotètic canvi de govern. “Com a coordinadora de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere em preocupen la directiva de violències masclistes […] i el reglament de la Media Freedom Act”, dos acords en què el Parlament Europeu porta treballant des de fa més d’un any i que un nou govern de dretes podria arribar a “posposar” per evitar que es tanquin abans de les pròximes eleccions europees, previstes el juny de 2024.
Per la seva banda, l’eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, qualifica “d’irresponsable” la decisió de Sánchez i parla “d’oportunitat perduda” per demostrar que l’Estat és capaç de liderar el semestre europeu. En aquest sentit, afirma que el canvi de data “és millor per a Sánchez però pitjor per Espanya i per Europa” i reconeix la “sorpresa” que va tenir quan el president espanyol va decidir avançar les eleccions. “Jo pensava que utilitzaria el semestre com el gran trampolí per transmetre una imatge de líder internacional”, indica.
Amb les eleccions al juliol, el dirigent de la formació taronja considera que els comicis “deslluiran” la presidència espanyola i també es mostra preocupat per com un hipotètic canvi de govern pot afectar el tancament d’alguns expedients en curs. “Afegeix incertesa a les prioritats espanyoles; el govern tenia unes prioritats, però no sabem quines seran en un hipotètic govern amb PP o amb Vox”, observa.
Poc marge de canvi
Els analistes consultats veuen poc marge de canvis si el PP i Vox acaben governant Espanya. Sebastian Mang no preveu un gir radical si populars i ultres agafen les regnes de la presidència perquè els estats han de mantenir un cert rol “neutral” quan presideixen les reunions del Consell de la UE. Malgrat les divergències amb el PP en polítiques climàtiques, Kalcher apunta per exmeple que una de les grans prioritats per la presidència, la reindustrialització, sí que és important per als populars i per als conservadors europeus en general.
“Els documents de posició s’han de negociar amb la resta de membres del Consell. Per tant, no espero impactes forts si hi ha un canvi de govern perquè no tenen temps per revertir les polítiques”, afegeix Ana Barreira, Directora del International Institute for Law and Enviroment.Impacte del 23-J
Colomina insisteix que les eleccions espanyoles són més importants pel que fa a l’equilibri de forces polítiques a la UE, que celebrarà els seus propis comicis l’any vinent. Per això, es pregunta fins a quin punt els partits polítics europeus intervindran en campanya. A Weber ja l’ha vist molt actiu fent costat al líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo. També destacat dirigent socialdemòcrata holandès i vicepresident primer de la CE, Frans Timmermans, va carregar aquesta setmana contra el Partit Popular Europeu per “posar les polítiques climàtiques en les guerres culturals”.
En aquest sentit, Colomina creu que el 23-J són unes eleccions molt importants per als populars europeus perquè des de la sortida d’Angela Merkel s’estan reposicionant. “Espanya és un dels països grans. Qui guanya a Espanya s’assegura una delegació important, tant els socialdemòcrates com el PPE”.Per a l’elaboració d’aquest reportatge, l’ACN també ha contactat amb els eurodiputats catalans de Junts, el PP i Catalunya en Comú-Podem sense obtenir resposta.
