Cada vegada hi ha més dubtes sobre les eleccions del 14-F i tot apunta que s’acabaran ajornant. La decisió final es prendrà divendres a la taula de partits. El Govern proposarà en aquesta reunió l’ajornament dels comicis si no hi ha un consens alternatiu entre els partits. Part de l’executiu en funcions situa la nova data electoral entre maig i juny. I pel que fa a les formacions polítiques, el PSC és l’únic que es manifesta obertament partidari de mantenir la data, Cs i la CUP reclamen un ajornament, els comuns expressen dubtes i el PPC diu que no es pronunciarà fins a escoltar les explicacions de divendres.
A mesura que van passant les hores cada vegada pren més força la possibilitat d’ajornar les eleccions previstes per al 14 de febrer. Dijous es farà una reunió tècnica en què està previst que s’actualitzi la previsió del Departament de Salut sobre l’evolució de la pandèmia. El passat dilluns, en una altra reunió tècnica del Govern amb els partits, es va traslladar un pronòstic dolent de la covid-19 per a les pròximes setmanes: Pic màxim de contagis just a l’inici de la campanya electoral i màxima pressió hospitalària pocs dies abans de la jornada electoral.
La meitat de l’executiu que controla JxCat indica que en cas d’endarreriment electoral, la nova data se situaria a finals de primavera: entre maig i juny. Es calcula que aleshores ja s’hauria acabat la tercera onada, i s’espera que la situació sanitària i epidemiològica seria millor, i més propensa a celebrar les eleccions al Parlament.
L’objectiu del Govern és que hi hagi consens dels partits en la reunió de divendres i per això públicament no s’ha posicionat obertament a favor o en contra d’un ajornament. D’aquesta manera, l’executiu deixa que els partits vagin fixant posicions abans que el Govern ho faci oficialment divendres. Aquest dimecres però el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé- de qui depèn l’organització de processos electorals- ha afirmat que les eleccions es poden fer perquè el seu departament ha treballat intensament però ha afegit que no serien legítimes si es percep que votar no és segur. Així doncs, subratlla la importància de la legitimitat encara que hi hagi la preparació suficient per tirar-les endavant.
Des d’ERC es critica el posicionament del PSC de voler mantenir les eleccions i ho veuen electoralista tenint en compte que el candidat dels socialistes catalans és el ministre de Sanitat, Salvador Illa. I en aquest sentit, JxCat considera que el PSC defensa la data del 14 de febrer perquè el primer secretari del partit, Miquel Iceta, pugui ser ministre.
Cs i CUP aposten per ajornar
La CUP ha estat el primer partit en pronunciar-se públicament a favor d’ajornar les eleccions del 14 de febrer. Ho va fer aquest dimarts a la nit la candidata de CUP i Guanyem, Dolors Sabaté, apel·lant a la responsabilitat. Els anticapitalistes creuen que les dades sanitàries actuals “alarmen” i reclamen que es prioritzi “la vida de la gent i el dret a votar”. La seva proposta passa perquè, en paral·lel, el Govern impulsi un pla de xoc econòmic i social per pal·liar els efectes de l’epidèmia. D’altra banda, demanen que com més aviat millor, i fent seguiment de la situació sanitària, es decideixi una nova data per a celebrar les eleccions.
Unes hores després, aquest dimecres, el candidat de Cs, Carlos Carrizosa, també ha apostat per un ajornament. Considera que “no es poden fer unes eleccions en què la gent no pugui votar tranquil·lament” i ha considerat que els comicis s’haurien de fer quan acabi la tercera onada, cap al maig. El mateix Carrizosa ha pressionat el Govern perquè fixi posició sobre si s’ha d’ajornar el 14-F abans de divendres i els ha instat a “no tenir por”. El líder de Cs també ha carregat contra el PSC i ha dit que són els socialistes catalans els que tenen por d’anar a unes eleccions.
El PSC, sol de moment
El PSC és qui ha fet una defensa més aferrissada perquè les eleccions es mantinguin en la data prevista. Només amb un confinament domiciliari general entendrien que s’ajornessin els comicis. També al·leguen criteris jurídics i assenyalen que la legislació vigent “no contempla la suspensió d’unes eleccions ja convocades”. Recorden que aquestes eleccions han estat convocades de manera automàtica i no per una decisió de Govern. D’acord amb això, reblen: “Qui no ha convocat, no pot ajornar”. Per tot plegat reclamen a l’executiu que garanteixi que les eleccions se celebren “amb les màximes garanties” i que no estiguin “més atents a les enquestes” que a assegurar aquesta jornada electoral.
Per la seva banda, la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, ha expressat dubtes en les últimes hores sobre la conveniència de mantenir les eleccions i ha manifestat que li costa imaginar-se anar a unes eleccions “amb els hospitals al límit i a punt del col·lapse”. I en la línia de Cs, els comuns també demanen al Govern que presenti una “proposta clara”. Aquest dimecres Albiach ha afegit una altra demanda, que l’executiu en funcions tingui en compte els agents econòmics i socials a l’hora de decidir sobre la viabilitat del 14-F. En canvi, la ministra i dirigent d’Unides Podem, Irene Montero, ha defensat la celebració de les eleccions catalanes el 14-F perquè, al seu entendre, la pandèmia no ha de servir com a “eina per afavorir uns o altres interessos electorals”.
I el PPC no s’ha pronunciat sobre el debat de les eleccions. Els populars asseguren que no tenen una posició prefixada i que volen escoltar primer les explicacions que es donin divendres a la taula de partits. El que sí que hi ha consens és en el fet que divendres es prendrà una decisió definitiva.
