El preu mitjà del lloguer a la ciutat de Barcelona va incrementar-se un 11,76% el 2022, fins a situar-se en 1.026,86 euros mensuals. Segons dades de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona difoses aquest dimarts, s’ha trencat la tendència a la baixa del 2020 i el 2021, quan la pandèmia va refredar els preus. El 2019, just abans de la crisi sanitària, el preu mitjà del lloguer era de 978,81 euros. El dia d’avui, els districtes més barats són Nou Barris, amb un preu mitjà de 730,36 euros, Horta-Guinardó (819,7 €) i Sant Andreu (829,3 €). En tots ells, el lloguer ha crescut per sota de la mitjana de la ciutat. Per contra, els districtes més cars són l’Eixample (1.140 €), les Corts (1.185,7 €) i Sarrià-Sant Gervasi (1.384 €).
Per altra banda, els API de Catalunya consideren que el mercat del lloguer pateix la manca generalitzada d’oferta i la “incertesa legislativa”. A Barcelona ciutat, les xifres constaten un descens de la firma de contractes de lloguer de més del 15% el 2022 en comparació amb el 2021 (de 57.158 a 47.927) i un augment del preu mitjà del lloguer de l’11,7% fins als 1.026 euros mensuals de mitjana.
“La tensió del mercat del lloguer a Barcelona és símptoma de l’elevada demanda immobiliària. En un context d’inflació i d’augment dels tipus d’interès es tensionarà encara més la demanda de lloguer”, ha pronosticat el portaveu dels API de Catalunya, Carles Sala, que ha reclamat a les administracions més recursos per a polítiques públiques d’habitatge.
“El contrast entre una oferta que fuig del mercat de lloguer, una dinàmica demogràfica en expansió, una geografia complexa i una capital amb magnetisme internacional formen un context que va tensant dia a dia els preus del mercat de lloguer”, ha indicat Sala. “Les polítiques d’habitatge haurien de prioritzar el foment de l’immoble de lloguer impulsant l’oferta a través dels diversos instruments que, des de fa anys, tenen altres països de l’àmbit europeu i amb ajudes directes a les llars que no poden assumir els preus de mercat”, ha reflexionat el portaveu dels API de Catalunya. “A banda, no ajuden la inseguretat jurídica per les reiterades pròrrogues sobre desallotjaments i l’anunci d’una regulació de contenció de rendes a la llei d’habitatge estatal”, ha afegit Sala.
“Els pressupostos de l’Estat i també els de la Generalitat tenen xifres irrisòries per fer front al repte de procurar un habitatge digne i adequat al ciutadà”, han criticat els agents immobiliaris, que consideren “fonamental” que s’impulsin mesures per estimular els propietaris a llogar els seus habitatges. “Els canvis legislatius en la duració dels contractes que han reduït la rotació i la contínua pròrroga de les mesures covid van en detriment de l’oferta en zones tensionades per l’alta demanda”, han conclòs els API de Catalunya.
