Les biblioteques catalanes van prestar 11,4 milions de llibres l’any 2023, una mica més de la meitat dels quals (52%) en català, i un 45,7% en castellà. Una presència “alta de català en termes relatius” donat que en el món editorial s’imposa el castellà, com recorda a l’ACN el director general de promoció cultural i biblioteques, Xavier Fina. Però el llibre infantil i juvenil contribueix a reequilibrar la balança, segons mostren les dades dels últims anys a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona: el préstec d’infantil en català més que dobla el de castellà des del 2019 (amb 14 milions envers 6,3), i això compensa el domini d’aquesta llengua en l’àmbit del préstec de llibres per a adults (17,2 milions en castellà, 7,4 en català).
Les xifres són de la Diputació de Barcelona pel que fa als equipaments de la demarcació, i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la resta del país, en tots dos casos obtingudes per l’ACN per peticions de transparència. Darrere d’aquests percentatges generals, les dades de la xarxa de biblioteques de la demarcació de Barcelona -que concentra el 80% del préstec bibliotecari de tot Catalunya- mostren que català i castellà estarien molt lluny si no fos pel pes específic del llibre infantil en català en el conjunt del préstec bibliotecari.
De fet, l’infantil en català constitueix gairebé un terç de tot el que s’ha prestat a les biblioteques municipals de la demarcació entre 2019 i 2024, en qualsevol idioma. Analitzant-ho des del punt de vista del que representa pel conjunt del préstec exclusivament en català, més del 60% és literatura infantil i juvenil. En canvi, de llibres per a adults (ficció i no-ficció) se’n presta poc més d’un 16% en català.
Segons exposa la cap de l’oficina de serveis a la Xarxa de Biblioteques Municipals, Judit Terma, l’explicació és senzilla: “S’edita molt més en català que en castellà en gènere infantil, mentre el llibre adult encara està dominat pel castellà”. A això cal sumar-hi un altre factor, segons Terma, i és que el préstec de gènere infantil és més “generós”, perquè les famílies solen agafar més títols a la vegada que un adult, cosa que engreixa el volum final de llibres prestats.
L’altra cara de la moneda, tal com apunta Terma i corroboren les dades, és que el llibre adult en castellà suposa prop del 40% de tot el préstec bibliotecari a les més de 230 biblioteques d’aquesta xarxa, mentre el llibre adult en català és només el 16%. I a la inversa: només un 13% del préstec de llibres són infantils en castellà, davant de l’esmentat 30% que representa el préstec infantil en català sobre el total.
Els responsables del servei de biblioteques de la Generalitat valoren que la presència del català a les biblioteques està “per sobre” del seu pes específic en l’àmbit de l’edició. “És una preponderància petita, però en relació amb altres àmbits, és una presència molt alta”, argumenta el director general de promoció cultural i biblioteques. Xavier Fina recorda “el punt de partida” de l’edició en castellà i català. Segons recull l’anuari de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, el castellà va ser l’idioma del 70,6% dels llibres que es van editar a Catalunya el 2023, mentre que el 24,5% dels volums van optar pel català. Val a dir que aquesta “preponderància” de préstec en català és encara més estreta si s’analitza el préstec de tot el període 2019-2023 al conjunt de biblioteques catalanes, amb un 48,8% de català i un 48,3% de castellà.
Creix el préstec
El 2023 es van prestar a les biblioteques catalanes 11,45 milions de llibres, 9,2 dels quals a biblioteques de la Diputació de Barcelona i 2,17 a les de la resta de Catalunya). El conjunt és gairebé un 12% més que l’any anterior i la xifra més alta -almenys- des del 2019 (fins on ens arriben les dades dels dos tipus de biblioteca).
Segons Judit Terma (DiBa), part d’aquest creixement es deu a l’augment significatiu del préstec interbibliotecari d’ença de la pandèmia. A més, Terma recorda que a les xifres de préstec físic caldria afegir-hi els 1,2 milions de préstecs digitals registrats el 2024, que representen gairebé un 10% més que l’any anterior.
“Tot el que s’edita en català, ho comprem”
El préstec depèn tant de l’oferta disponible en cada llengua com dels hàbits de consum, com assenyala Fina. Quant al primer aspecte, els catàlegs de les biblioteques públiques es van renovant i/o ampliant amb adquisicions finançades a partir de subvencions directes als ajuntaments (titulars de cada biblioteca) o a través del Sistema d’adquisició bibliotecària (SAB), de la Generalitat, i altres catàlegs oferts, com el de la Diputació de Barcelona.
En aquest sentit, des de la Generalitat remarquen que al SAB són tots títols en català i aranès, i també que anualment compren “tot” el que s’edita en català. Però, de nou, “hi ha molta oferta en castellà que no existeix en català, a banda dels originals, especialment l’àmbit científic, de l’assaig, etc”, reitera Fina. Una oferta que les biblioteques poc o molt també incorporen per altres vies, com la compra directa i/o subvencionada a través d’altres catàlegs que ofereixen les diputacions.
Un 60% d’adquisicions en català el 2023
L’esforç que, segons el departament, es fa per aconseguir que la presència del català a les lleixes de les biblioteques estigui “per sobre” del seu pes dins del mercat editorial té el seu reflex en les dades d’adquisicions: el 2023 les biblioteques catalanes van comprar prop de 770.000 exemplars, gairebé el 60% dels quals escrits en català; un 37,4% en castellà; i el petit percentatge restant, en altres llengües, principalment l’anglès.
A les biblioteques de l’àrea de Barcelona el percentatge d’adquisicions en català és una mica inferior (54,7%) i puja el de castellà (42%). Entre les raons que ho expliquen hi ha des de la realitat sociodemogràfica de cada municipi, fins a la dimensió dels equipaments barcelonins (a més espai, més gran el catàleg i la necessitat de complementar l’oferta disponible en català), passant també pels catàlegs dels quals es nodreixen els equipaments.
En aquest sentit, aproximadament la meitat de les adquisicions de les biblioteques de l’àrea de Barcelona es fan a través de la subvenció amb catàleg propi de la Diputació de Barcelona, on no estan marcats “percentatges” lingüístics, si bé es prioritza el català. Segons els seus responsables, el fet que els municipis de la demarcació també disposin d’una subvenció/catàleg íntegrament en català (el SAP de la Generalitat), fa que acudeixin al de la Diputació per ampliar el ventall lingüístic. Per això, el 63% de les adquisicions fetes per aquesta via el 2024 són en castellà, segons estima el servei de biblioteques de la DiBa.
En correspondència amb el que passa amb el préstec, també les adquisicions de literatura infantil són molt superiors a les de gènere adult, en català. En concret, un 67% dels títols en català que es van comprar l’any passat van ser llibres infantils o juvenils, i només un 22%, literatura o llibres de no-ficció per a adults.
El manga, rei del préstec bibliotecari
Els llibres més prestats i adquirits els darrers anys són, tant a les biblioteques de l’àrea de Barcelona com a les de la resta de demarcacions, títols manga. A la xarxa de biblioteques de Barcelona, el més prestat passat va ser ‘Naruto’, i a les biblioteques de les altres tres demarcacions -amb dades de 2023-, el rànquing de més prestats és ‘One piece’, ‘Bola de drac’, ‘My hero acadèmia’ i ‘Naruto’.
Pel que fa a les adquisicions, per títol, a Barcelona el més adquirit va ser, també, ‘Naruto’. Tot i així, en el llistat de més adquirits, cada any s’hi enfilen novetats editorials recents. En el cas del 2024, apareixen títols com ‘El Club de la lluita per la igualtat’, un conte escrit per Anna Miracle i il·lustrat per David Acevedo, com el setè en nombre d’exemplars comprats per les biblioteques, o ‘Història d’un piano: 31887’, de Ramon Gener, el desè més comprat, entre altres.
A les biblioteques de Girona, Tarragona i Lleida, els més adquirits del 2023 són ‘One piece’ (Eiichiro Oda), en castellà, ‘Guardians de la nit’ (Koyoharu Gotouge), ‘Tokyo revengers’, ‘Jujutsu kaisen: la guerra màgica’, ‘Naruto’, ‘My hero acadèmia’ i ‘Haikyû!’.
Pel que fa als autors més adquirits, en aquest mateix àmbit territorial el 2023 hi figuren Pedro Mañas Romero (‘Anna Kadabra’., ‘Frida Mc Moon’..), Jaume Copons, Massashi Kishimoto, Wakui Ken, Eiichiro Oda, Roberto Santiago, Susanna Isern i Júlia Cot.
