L’Agència Ferroviària de la Unió Europea (ERA, per les seves sigles en anglès) lloa la liberalització dels serveis d’alta velocitat a l’Estat davant la postura “més proteccionista” de països com França. “L’enfocament espanyol és el model a seguir”, ha expressat des de Brussel·les director de l’organització, Josep Doppelbauer, en declaracions a l’ACN. Segons el diplomàtic austríac, “és qüestió de temps” que la resta de països adoptin la mateixa actitud que l’Estat i es refereix a Espanya com a país “capdavanter” en aquest aspecte. Per altra banda, Doppelbauer celebra l’aposta que s’ha fet pel tren per connectar Barcelona i Madrid i apunta que el pont aeri entre les dues ciutats pot acabar desapareixent.
“El que podem veure a Espanya és l’efecte positiu de la liberalització per als passatgers”, insisteix. “L’impacte de tenir tres operadors oferint serveis en paral·lel, on pots escollir diverses opcions, es tradueix en millors preus i millors serveis”, reitera. Si bé Doppelbauer reconeix que obrir el mercat no va ser fàcil -i encara hi ha molts països reticents a fer-ho-, assegura que Europa va cap a una situació “ideal” de mercat obert per a tots els passatgers, un camí que també implicarà incrementar el nombre d’interconnexions.
Malgrat que des de l’agència ferroviària es defensi la liberalització del sector, precisament a Espanya el govern estatal ha apuntat que denunciarà Ouigo per competència deslleial. Davant aquesta polèmica, Doppelbauer es limita a assenyalar que l’avaluació del cost d’un servei “no sempre és fàcil” i que, al final, la competència “ha de ser justa i ha de beneficiar tota la societat en conjunt”.
Impuls del corredor mediterrani
El corredor mediterrani és una de les nou rutes ferroviàries que la Comissió Europea va identificar com a prioritàries per impulsar les interconnexions arreu del continent. Doppelbauer també posa de manifest la seva rellevància, subratllant que la finalització del corredor dotarà “d’una millor infraestructura, tecnologia i condicions de transport el sud d’Europa, en particular ciutats com València, Alacant o Barcelona”.
Malgrat els retards en el projecte -ho atribueix al gran nombre d’agents implicats i a imprevistos vinculats a la pandèmia i a la guerra d’Ucraïna-, el diplomàtic austríac es mostra ara optimista pel que fa a la seva implementació. “Penso que ara estem en una situació en què hi ha un consens ampli sobre aquest projecte […] i confio que tot avanci segons el previst”, indica.
Preguntat per l’immobilisme de França en trams com el que han de transcórrer entre Montpeller i Perpinyà, Doppelbauer manifesta que el corredor mediterrani és “una bona motivació” perquè França aposti de forma més decidida per reforçar la seva xarxa ferroviària i, al mateix temps, la descentralitzi.
“Suposaria un gran impuls i aportaria grans contribucions a l’economia francesa; no podem oblidar que també tenim ports importants a França, com poden ser el de Marsella”, recorda.
Connexió entre Barcelona i Madrid
En contrast amb els retards en el corredor mediterrani, el director de l’ERA ha valorat molt positivament l’aposta de l’alta velocitat per connectar Barcelona i Madrid. “El nombre de passatgers d’avió entre les dues ciutats s’ha reduït de forma dràstica”, puntualitza.
Si bé opina que la continuïtat del pont aeri ha de dependre de la demanda del mercat, Doppelbauer equipara la situació de Barcelona i Madrid amb la de París i Londres. “Ara, més de 20 anys després de l’obertura de l’Eurotúnel, gairebé no hi ha transport aeri entre París i Londres”, assenyala. “París i Londres formaven abans la parella de ciutats més important pel que fa al trànsit aeri a Europa, i crec que passarà el mateix amb Madrid i Barcelona”, resumeix.
La polèmica opa sobre Talgo
En l’entrevista, Doppelbauer també ha estat preguntat per l’oferta pública d’adquisició (opa) que va llançar l’empresa hongaresa Ganz-Mavag sobre Talgo, i que aquesta mateixa setmana ha estat retirada.
Després que el govern espanyol s’oposés a l’operació amb el vistiplau de la Comissió Europea, el director de l’ERA s’ha mostrat diplomàtic. “La Comissió Europea va confirmar que està en el poder dels estats prendre aquestes decisions, i Espanya tenia el poder per prendre-la”, assenyala.
En aquest sentit, recorda que “qualsevol disputa sobre la interpretació de la llei europea i la seva aplicació ha de ser decidida pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, i finalitza dient que l’obertura de la via judicial “dependrà de l’empresa hongaresa que ha presentat l’oferta”.
