El president de l’Eurocambra, David Sassoli, ha assegurat que està “disposat a revisar” la seva opinió sobre els escons independentistes buits a l’Eurocambra “si és necessari”. Sassoli ha promès que “compliran la llei” si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dóna la raó a Oriol Junqueras i reconeix que el mandat dels eurodiputats comença amb la proclamació dels resultats oficials. El president ha remarcat que estan oberts a canviar la seva posició actual quan hi hagi “una decisió judicial”. Així, l’Eurocambra rebutja prendre cap acció arran de les conclusions de l’Advocat General perquè no són vinculants. Sassoli ha explicat que no ha rebut encara la carta de la defensa dels eurodiputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín, on precisament reclamaven un reconeixement “provisional” abans de la sentència del TJUE.
Fins ara, el Parlament Europeu i els seus serveis jurídics han defensat que no podien reconèixer Junqueras, Puigdemont i Comín com a eurodiputats perquè no constaven a la llista definitiva enviada per Espanya. Per contra, l’Advocat General va defensar la setmana passada que la condició d’eurodiputat s’adquireix amb la proclamació dels resultats electorals i que els estats no poden obstaculitzar aquest mandat amb tràmits posteriors als comicis, com el jurament de la Constitució.
Puigdemont, Comín i Junqueras no van ser inclosos al llistat d’eurodiputats definitiu perquè no van jurar la Constitució, però sí a la llista anterior de proclamació de resultats publicada al BOE.
A l’espera de la sentència
Des de l’Eurocambra asseguren que quan arribi la sentència valoraran si aquesta implica que tenen “l’obligació” de canviar la seva postura en aquesta disputa. Seran els serveis jurídics de la cambra els encarregats d’analitzar el futur dictamen i recomanar les mesures a adoptar.
Fonts parlamentàries també defensen que, en el cas dels independentistes, els serveis jurídics s’han limitat a seguir la jurisprudència actual sobre la condició i les prerrogatives dels eurodiputats. Tot i això, reconeixen que el TJUE podria canviar la seva interpretació arran d’aquest cas i que això podria, fins i tot, suposar una modificació de la llei electoral europea.
Sassoli defensa la cambra
“Hem actuat d’acord amb el que diu la jurisprudència i la llei, però per descomptat la nostra posició sempre es pot revisar si els tribunals fan una avaluació diferent, ha assegurat Sassoli. En aquest sentit, ha reivindicat que el Parlament Europeu no només “fa lleis”, sinó que també les ha de respectar.
Casos als tribunals
Junqueras, Puigdemont i Comín estan pendents que els tribunals de la UE decideixin si tenien dret a ocupar el seu escó a l’Eurocambra com a guanyadors de les eleccions europees a Catalunya. Però, tots tres han arribat a aquesta instància judicial europea per vies diferents.
En el cas de Junqueras, el Suprem va traslladar una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE, que ara està deliberant sobre la immunitat com a electe del líder d’ERC. En la primera fase judicial del cas, l’Advocat General de la UE va donar la raó a Junqueras assegurant que era eurodiputat des del moment en què va ser escollit a les urnes i que l’estat espanyol no li podia impedir accedir al seu mandat.
Està previst que en les pròximes setmanes la sala gran del TJUE digui si segueix o no el criteri del lletrat en la seva sentència, que podria tenir implicacions també per a Puigdemont i Comín. Tot i això, l’expresident i l’exconseller tenen una altra causa per la seva situació al Tribunal General de la UE, una instància inferior al TJUE.
Tots dos van interposar una demanda contra l’Eurocambra al Tribunal General per no haver permès que ocupessin l’escó basant-se només en la llista definitiva d’eurodiputats enviada per Espanya i no en el primer llistat d’electes publicat al BOE.
Aquest tribunal encara no ha convocat la vista oral pel cas, però de totes maneres, la seva sentència s’espera que sigui posterior a la del TJUE sobre Junqueras.
El PSOE diu que les protestes per la sentència del procés no han causat a la UE tanta preocupació com l’1-O
D’altra banda, l’eurodiputada socialista Iratxe García ha afirmat aquest dijous que les protestes que s’han produït a Catalunya arran de la sentència del procés no han afectat el prestigi d’Espanya a la UE.
Segons García, la percepció europea dels “problemes de convivència” a Catalunya estan en un àmbit molt més baix que l’1-O. Llavors, ha dit, la gestió del referèndum va provocar preocupació no només en l’opinió pública sinó també en les institucions.
Segons ella, després de la sentència del Suprem la situació “s’ha gestionat molt bé” i en “moments que eren molt difícils” s’ha fet possible “que es garanteixi la llibertat d’expressió d’homes i dones que volen sortir al carrer”.
D’altra banda, ha dit, a Brussel·les “esperen com més aviat possible un govern estable a Espanya”, perquè saben que serà “un soci fiable” i fonamental per donar impuls al projecte europeu.
