Matí mogut tant als passadissos del Congrés dels Diputats com a la seu del Tribunal Constitucional (TC) a Madrid. Aquest dijous, 15 de desembre, ha de votar-se la reforma del Codi Penal, que inclou la reforma del delicte de malversació, el nou delicte de desordres públics agreujats i les esmenes a la llei del Poder Judicial introduïdes pel PSOE i Podem. Tanmateix, modificar el caduc Codi Penal espanyol no resulta senzill, i és que els grups conservadors i d’extrema dreta a l’oposició, el PP i Vox, estan fent tot el possible per impedir-ho, al·legant que el bloqueig que du a terme el primer al CGPJ suposadament està motivat per principis democràtics, els quals mai han caracteritzat cap de les dues formacions.
En aquests moments, el ple del TC, de majoria conservadora, es troba reunit per decidir si paralitza la reforma del sistema d’elecció dels nous magistrats abans que es voti al Congrés, tal com reclama el PP a través de l’esmena presentada. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, justifica l’acció (antidemocràtica) al TC perquè “el govern no respecta l’estat de dret” i “l’oposició ha de garantir la democràcia al nostre país”. Però el que l’executiu espanyol busca és posar fi al bloqueig que el sector conservador està fent en l’elecció dels nous magistrats del TC; bloqueig que, de retruc, impedeix que el govern espanyol designi els 2 magistrats que li pertoquen, i que impossibilita que es produeixin uns relleus que comportarien un canvi de majories al TC en favor del sector progressista. Amb tot, el TC de majoria conservadora afronta una votació insòlita, fet que dibuixa una imatge actual de la deteriorada salut democràtica i judicial espanyola.
L’extrema dreta de Vox, per la seva banda, s’ha sumat al PP i ha presentat un recurs al TC on demana als magistrats que impedeixin la celebració del ple del Congrés que ha de votar la reforma del Codi Penal. La formació de Santiago Abascal assegura que el TC hauria de declarar la nul·litat de la tramitació de la inclusió a l’ordre del dia del ple d’aquesta reforma, dictar la nul·litat de la seva tramitació per una suposada vulneració de l’article 23 de la Constitució sobre el dret dels diputats a la participació.
