El PP ha guanyat les eleccions europees a Espanya amb 22 escons, 9 més que els que va aconseguir el 2019, amb el 99,59% del vot escrutat, que s’ha donat a conèixer a les onze de la nit, quan han tancat els col·legis electorals d’Itàlia. Per darrere del PP, el PSOE queda en segona posició, de tal manera que es giren les posicions d’ara fa cinc anys. Els socialistes han aconseguit 20 escons, 1 menys que aleshores. Al tercer lloc se situa Vox amb 6 escons, 2 més que el 2019, i per darrere triple empat amb 3 escons d’Ara Repúbliques (que igual resultat), Sumar i S’ha Acabat la Festa, que obtenen representació al Parlament Europeu per primera vegada. Podem es queda amb 2 (2 menys), Junts amb 1 (1 menys) i CEUS repeteix l’escó del 2019.
Amb pràcticament el 100% del vot escrutat el PP ha aconseguit el 34,19% dels vots, 14,04 punts més que el 2019. Són, a més, 4 punts més que els que ha aconseguit el seu més immediat perseguidor, el PSOE, amb el 30.18%.
Vox obté el 9,62% dels vots (3,41% més que el 2019) i Ara Repúbliques es queda en el 4,92%, un 0,66% menys que fa cinc anys. Sumar entra a l’hemicicle europeu amb el 4,65% dels vots i supera per poc S’ha Acabat la Festa, la plataforma del controvertit Alvise Pérez.
Podem, amb un 3,27% dels vots ha perdut 6,80 punts percentuals en relació a fa cinc anys, mentre que Junts, amb el 2,55%, n’ha perdut 1,99. L’últim partit amb representació és la Coalició per una Europa Solidària (CEUS), que ha obtingut l’1.61% dels vots, 1,21 punts menys que el 2019.
Queda sense representació, així, Ciutadans, que confirma l’ensorrament ja sofert al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya i, com en aquestes dues cambres, queda sense representació. Cs només ha aconseguit el 0,69% dels vots (un 11,49% menys que el 2019) i ha perdut 8 eurodiputats.
Els guanyadors de les Comunitats Autònomes
El Partit Popular ha estat el vencedor absolut de la contesa electoral europea si s’agafa el vector de les Comunitats Autònomes. Així, els d’Alberto Núñez Feijóo s’han imposat a 15 de les 19 autonomies espanyoles.
El PSOE ha aconseguit vèncer a dues Comunitats Autònomes, Navarra i les Canàries, Ara Repúbliques a una, al País Basc i el PSC a una, a Catalunya.
El 2019, en canvi, el partit dels socialistes va guanyar a 16 de les 19 Comunitats Autònomes. A Catalunya va guanyar Junts i el PSC va quedar segon; al País Basc, va guanyar la Coalició per una Europa Solidària (CEUS), Ara Repúbliques va quedar segona i el PSOE va ser tercer, i a Melilla va guanyar el PP per davant del PSOE.
Els populars, al seu torn, només van aconseguir la victòria en aquesta Ciutat Autònoma, mentre que a quinze autonomies van quedar en segona posició. A les Canàries van quedar tercers, per darrere de PSOE i CEUS.
Ciutadans va aconseguir la tercera plaça a onze Comunitats Autònomes. A Catalunya, a Galícia i a Navarra aquesta tercera posició la va ocupar Ara Repúbliques.
Els resultats del 2019
Els comicis europeus celebrats entre el 23 i el 26 de maig del 2019 els va guanyar el PSOE, que va aconseguir 20 dels 54 escons que pertocaven a Espanya aquella legislatura. La xifra pujaria a 21 després del repartiment de cadires que va comportar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, i que va donar a l’estat espanyol 5 representants més, fins als 59.
El PP va quedar en segona posició amb 12 escons, xifra que pujaria a 13 després del Brexit, i Ciutadans va obtenir el tercer lloc amb 7 cadires, 8 després de la reconfiguració de l’eurocambra provocada per la sortida del Regne Unit.
La coalició Unides Podem Canviar Europa (Unides Podem, Esquerra Unida, Catalunya en Comú i Barcelona en Comú va obtenir 6 representants al Parlament Europeu del 2019. Per sota Vox en va obtenir 3 (que van pujar a 4 després del Brexit) i Ara Repúbliques (ERC, Bildu i BNG), 3 més.
D’aquests 3 escons, ERC en va obtenir 2, el primer dels quals havia de ser per a Oriol Junqueras. Finalment, però, la cadira va recaure sobre l’aleshores números dos de la llista, Diana Riba. El president d’ERC no va poder recollir l’acta perquè complia presó preventiva a l’espera de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O.
Aquesta situació va motivar un nou periple judicial europeu que donaria la raó a Junqueras, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar que el líder republicà tenia immunitat parlamentària des del moment de ser escollit.
En el moment d’aquesta sentència, Junqueras ja complia la pena de presó imposada pel Suprem, i el magistrat autor de la sentència, Manuel Marchena, es va donar per assabentat de la decisió del tribunal europeu però no va variar la situació del líder republicà, que va continuar a presó fins que el govern espanyol el va indultar al costat de la resta de líders independentistes empresonats.
De la seva banda, la coalició Lliures per Europa – Junts va obtenir dos escons, els de Carles Puigdemont i Toni Comín, que van passar a tres després de la reconfiguració provocada pel Brexit. La tercera cadira va ser per a Clara Ponsatí.
Finalment, la Coalició per una Europa Solidària (CEUS), formada per PNB, Coalició Canària, Compromís per Galícia, Atarrabia Taldea, El Pi i Demòcrates Valencians, va obtenir un escó.
